Què se n'ha fet dels inventaris de camins de l'Alt Maresme?

 

Camí d'Alins de Vallferrera a Sant Quirc

Ara que ja tenim a sobre les eleccions municipals, és un bon moment per recordar als candidats que els ajuntaments han de fer l’Inventari de Camins, obligació legal establerta pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

L’hivern de 2020-21 vam fer una campanya en aquest sentit, en tots els pobles de l’Alt Maresme on vam comptar amb la complicitat d’alguns grups municipals, que van presentar mocions als respectius consistoris, amb aquest resultat:

-Calella: moció presentada pels grups CeC, CUP, ERC i aprovada el 3.12.2020 per fer l’Inventari de Camins.

-Pineda: moció presentada el 25.01.2021 per ERC, amb vots favorables de tots els grups del consistori, tret del PSC, que com que hi té majoria absoluta, no va prosperar. Posteriorment, però, el regidor Santiago Macip, declarà públicament que es faria l’Inventari de Camins.

-Tordera: moció presentada per ERC i CUP el 28.01.2021, amb vot favorable de tots els grups de l’oposició i vot contrari de tots els grups del govern, la moció fou desestimada per un vot de diferència.

-Palafolls: atès que la moció fou presentada per l’equip de govern (ERC) amb majoria absoluta, fou aprovada.

Tot i ser d’obligat compliment, no tinc notícia, i m’agradaria equivocar-me, que ni a Calella ni a Palafolls, on les mocions van ser aprovades, s’hagi avançat gaire. A Pineda es va constituir una comissió ciutadana, on també hi havia participants dels pobles veïns, però va quedar aturada després d’unes quantes reunions. Tampoc tinc coneixement que aquest ajuntament hagi tirat endavant el compromís del regidor Macip.

Malgrat, en canvi, és l’únic ajuntament de la zona que té l’Inventari fet de fa anys.

Aquests dies, la Taula de Camins de l'Alt Pirineu i Aran, ha presentat als partits polítics d’aquelles comarques un document amb 20 propostes d’accions i compromisos de cara a la propera legislatura.

Però no cal anar al Pirineu per comprovar l’existència d’una xarxa de camins ancestrals i públics, pensats per fer-los a peu. Potser la gran diferència és que en zones molt més poblades, com la del Montnegre i Corredor, aquests vells camins han patit més agressions i alguns propietaris se n’han apropiat  il·lícitament, aprofitant-se de la deixadesa de les Administracions, que no han vetllat, com és el seu deure, per preservar aquest bé públic. La pròpia Administració, alguna vegada i contravenint les seves normatives, ha arrasat trams d’aquests camins, com va passar a Hortsavinyà, seguint nefastos criteris d’un tècnic de la Diputació, a qui alguns regidors van córrer a fer-li la gara-gara acríticament quan ho vam denunciar.

Dos anys després, l’experiència del 2021 ens demostra que només avançarem en la recuperació i conservació d’aquests camins quan hi hagi un col·lectiu prou nombrós i ben organitzat de ciutadans que hi vulguin posar remei. Sense aquesta pressió, els ajuntaments, per més que ho aprovin i que hi estiguin obligats, no ho tiraran endavant per pròpia iniciativa, de temes per resoldre els en sobren i quan n’hi ha un que pot ser conflictiu, s’estimen més fer l’orni.

Quina llàstima que no tinguem Taules de Camins com la del Pirineu a cada comarca o vegueria del país. Del document citat, us en comparteixo alguns dels punts, o el podeu llegir sencer aquí:

• Posar en valor els camins per les funcions i oportunitats que generen com a patrimoni, recurs turístic i element per a una vida saludable.

• Equiparar i defensar els camins a peu davant dels camins rodats.

• Difondre els camins en xarxa com un patrimoni a protegir i valoritzar.

• Entendre el “manteniment” de camins en un sentit ampli que inclogui no només desbrossar sinó també mantenir l’amplada necessària, senyalitzar adequadament, reposar els senyals deteriorats i recuperar murs i altres elements associats.

• Coordinar les accions de manteniment i gestió de camins amb els consells comarcals i els parcs naturals, garantint que s’hi destinen un mínim de recursos raonable i rellevant.

• Assumir el compromís d’elaborar l’inventari municipal de camins (en cas que no s’hagi fet) atès que es tracta d’una obligació legal establerta pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

• Establir un canal de comunicació d’incidències en els camins a escala municipal o, si es pogués, a escala comarcal.

• Fer pedagogia entre la població local per fomentar l’estima i el manteniment dels camins, tal com s’ha fet històricament (“fer comú”).

• Crear espais de trobada municipals (taules, assemblees, etc.) per posar en contacte els agents implicats en els camins: veïns, ramaders, guies, etc.

Roderes de carro a l'antic camí de Vilalba Sasserra

Presentació del llibre "60 ermites del Montnegre i el Corredor

 

Aquest llibre és el fruit del treball en equip de l’entitat Calella Marxa, gent amb qui és un plaer col·laborar. Hi trobareu la diferència entre ermites, capelles o esglésies, informació  i foto de cadascuna de les 60 ermites, mapes on situar-les, un recull exhaustiu dels llocs de culte de la zona, una taula perquè tingueu el control de les ermites visitades, i unes quantes coses més. L'hem fet amb molta il·lusió i esperem que engresqui més gent a visitar-les, a saber-ne més de la història de cadascuna i a conèixer i estimar el patrimoni natural i històric que ens envolta.

Darrere de cada lloc de culte s'hi amaga una o moltes històries. A la llista de les 60 ermites, n’hi ha una colla que no ho són ben bé, són esglésies parroquials, impulsades en el seu moment pel poder polític i eclesiàstic. Les que són més pròpiament ermites, la majoria han estat edificades per iniciativa popular, de vegades per una família en agraïment per la curació d’un dels seus membres, altres ha estat una iniciativa col·lectiva per demanar protecció a un sant, sobretot en temps de pestes, com les que estan sota l’advocació de Sant Sebastià o de sant Roc, o de vegades per marcar el terme d’un poble o d’una finca.

Tenim ermites molt de muntanya i ermites molt de mar, impulsades per pescadors i navegants; ermites que es van haver d'abandonar pels reiterats atacs pirates i ermites on els corsaris hi van oferir ex-vots en agraïment per haver sortit ben parats en l'exercici del seu ofici d'assalts i saquejos; ermites del s. xx i altres d'origen romà; ermites construïdes sota l'impacte emocional d'aparicions de la Mare de Déu i ermites sota l'advocació de divinitats paganes disfressades de sants cristians. Tot això i més ho podeu llegir en aquest llibre.

Els pobles oblidats del Montnegre

Dels pobles que són íntegrament dins la serra del Montnegre, només dos han conservat ajuntament propi. N'hi ha deu més que n'havien tingut, però el van perdre, la majoria fa encara no cent anys. Els pobles oblidats del Montnegre són els que no tenen ni ajuntament ni nucli urbà, però fins la dècada del 1960 tingueren molta activitat econòmica i social.

En parlo a la conferència que vaig fer, convidat per l'Associació Amics del Patrimoni Històric de Calella, i presentat per en Joan Ferrer Rocosa. Gràcies a tots.

Descoberta de les ermites del Montnegre i Corredor

Aquest vespre presentem a Calella el repte de la Descoberta de les ermites del Montnegre i Corredor. Més que amb una religió determinada, les ermites ens enllacen amb una espiritualitat ancestral i tel·lúrica, en una barreja d'amor a la terra, a la Mare Terra o a les Deesses Mare. Esperem que aquest repte ens faci conèixer millor i valorar i conservar més bé el patrimoni natural i històric de les nostres muntanyes.

Malgrat aprova per unanimitat la recuperació dels camins tradicionals. Calella i Pineda s’activen.

Al Ple municipal celebrat el 13 de maig, el grup d’ERC va presentar una “Moció per a la protecció i recuperació dels camins de titularitat municipal de Malgrat de Mar”.

A diferència dels pobles veïns, a Malgrat es va fer l’inventari municipal de camins el 2008, i segons el regidor Ramir Roger, que va presentar la moció: “És un inventari de gran qualitat que cal posar en valor”.

En resum, la moció proposa “la recuperació i protecció dels camins inclosos a l’inventari de camins municipals, especialment els que hagin patit usucapió i/o usurpació privant-ne així  l’ús que els és propi des de temps immemorial”, aprovar una Ordenança municipal d’ús i defensa d’aquests camins, crear una Comissió d’Estudi i requerir a la Generalitat per tal de fer complir la Llei de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

Segons Roger:

“L’inventari reconeix que hi ha camins que han patit aquesta usurpació, com el Camí de Blanes per la costa, que és la continuació del Camí de la Pomereda, que travessa la Tordera camí de Blanes; o com el Camí de la Conca o Camí d’en Comas, que en el seu traçat públic arriba fins la Pomereda, però es veu privat de pas per una usucapió en el sector dels càmpings.

Hi ha altres camins que l’inventari constata que hi ha aquesta usurpació, altres que han variat el seu traçat o es veu trencat perquè s’ha utilitzat per altres usos com el de sembrar o altres usos que no els hi són propis.

Proposem que es comenci a treballar en aquest sentit, creiem necessari que es pugui formar aquesta comissió per tal que els camins que anem recuperant tinguin una reglamentació que protegeixi el mateix camí i l’ús que se n’ha de fer.” 

Els 5 grups municipals (PSC, JxCat, ERC, JxMalgrat, CUP) hi van estar d’acord i, per tant, es va aprovar per unanimitat.

Mentrestant, els ajuntaments de Calella i Pineda han començat a fer l’inventari de camins dels seus termes. A més, les entitats Calella Marxa i Amics del Parc Dalmau, amb la col·laboració de l’ajuntament, es troben el primer dissabte de cada mes per recuperar camins perduts, cap a 25 persones l’últim dia, armats amb eines i ganes.

I a Pineda s’ha creat una comissió multidisciplinar, també amb la participació de l’ajuntament i més de 20 persones, per a la identificació i difusió dels valors patrimonials dels camins tradicionals. 

Altres comarques ens porten anys d’avantatge, però sembla que per fi l’Alt Maresme comença a espavilar-se i posar-se al dia en la salvaguarda dels camins tradicionals. Una flor no fa estiu i tres municipis encara és poc, però esperem que sigui la metxa que faci activar tots els altres. Els ajuntaments hi tenen un paper cabdal, però només s’activaran si els ciutadans interessats prenen la iniciativa.

 

(Fotos cedides per Calella Marxa)

Mapa de les ermites i esglésies del Montnegre i Corredor

El 2013 vaig publicar el mapa de les ermites oblidades del Montnegre i Corredor, on hi aplegava llocs de culte religiós abandonats o que s'havien restaurat recentment, i que ha rebut uns quants milers de visites. 8 anys després se n'han recuperat alguns més i he ampliat el mapa amb els que es mantenen en bon estat. Tot plegat són 53 edificacions, 14 de les quals en ruïnes o en estat precari o en procés de reconstrucció (punts blaus) i 39 en bon estat (punts verds).

Tal i com ja explicava el 2013, les ermites de muntanya expressen un vincle tel·lúric que va molt més enllà d'una religió, i els aplecs que s'hi celebren ens enllacen amb els sentiments dels nostres avantpassats de fa mil·lennis, quan es congregaven a l'entorn de grans arbres, dels megàlits o d'altars precristians.

Tant de bo aquest mapa segueixi contribuint al coneixement d'aquest ric patrimoni, per tal que es mantingui i perquè no s'aturi l'impuls de restaurar-ne alguna més.

I si fem un inventari de roderes?

No és cap novetat que la LLEI DE REGULACIÓ DE L'ACCÉS MOTORITZAT AL MEDI NATURAL de 1995 no s'ha aplicat mai, tret de comptades excepcions de cara a la galeria. A l'art. 6 hi diu que la circulació motoritzada ha d'anar per vies d'amplada igual o superior als 4 metres. Com que no s'ha aplicat mai, per als trialeros és com si no existís, i a més s'atorguen el mèrit de conservar els camins. Guaiteu com es conserven aquests de Collsabadell, al Corredor, en terme municipal de Llinars del Vallès. Passar-hi a peu no és gens fàcil, i arriba un moment que ni ells no hi poden passar. Llavors s'obren pas per una altra banda fins que la rodera s'hagi enfondit tant que n'hagin d'obrir un altre.

La mateixa llei, a l'art. 11, diu: "Els consells comarcals, d'acord amb els municipis afectats, han d'elaborar un inventari dels camins i de les pistes que hi ha en els termes municipals de llurs comarques".

Fa tres setmanes proposava fer un inventari de camins col·laboratiu. Fins ara, només tres persones ens hi hem posat i hem marcat camins tradicionals dels municipis de Calella, Pineda, Palafolls i Tordera. Si no tenim més col·laboradors, no podrem fer gaire més. Vet aquí el mapa que hem fet fins ara.

En la mateixa línia, potser si a cada municipi féssim un INVENTARI DE RODERES amb la geolocalització de cada imatge i ho presentéssim als ajuntaments corresponents, se sentirien pressionats per fer-hi alguna cosa. Més encara si això ho féssim plegats a una bona colla de pobles.

Ni les Administracions responsables fan res ni fins ara els caminants hem fet prou. Si als qui ens preocupa aquesta degradació només rondinem i no passem d'aquí, no esperem que les Administracions facin complir les lleis. 

Collem els ajuntaments i fem camí

 Sobre la nova resposta de la Diputació

Roderes en un antic camí de carro prop de l'Illa, al Corredor

Hem rebut resposta a l’escrit enviat a Diputació on rebatíem l’informe dels tècnics responsables de l’acció sobre els camins tradicionals del centre d’Hortsavinyà. Agraïm l’esforç per explicar-se, el to constructiu i que qui ho ha redactat ha anat a fer comprovacions sobre el terreny, però l’argumentació exposada no ens desdiu del que hem denunciat des del novembre.

Les accions sobre el camí del Puig i de les Costes, podem admetre que són interpretables, però en la que es va fer al camí del Collet del Vent al forn de Mascaró hi ha fets objectius que vulneren clarament la normativa del Parc. Finalment, han hagut de reconèixer allò que denunciàvem, que el pendent és superior al que marca l’art. 37, però ho justifiquen així:

“Pel que fa als pendents, que en algun tram són importants, cal aclarir que els topalls que estableix el Pla Especial (PE) són d’aplicació en els nous camins de desembosc. Quan un camí preexistent s’ha d’adaptar per tal de poder fer treballs forestals o altres activitats, el pendent segueix essent el que tenia el vial, i no ve condicionat per la normativa.”

No sabem en què es basen per sostenir aquesta argumentació. En primer lloc, la normativa ha de contemplar les excepcions a la pròpia normativa. Afirmar que “no ve condicionat per la normativa” és com dir que quan ens sembli farem el que ens sembli, principi que sembla ser marca de la casa.

En segon lloc, és molt discutible que pugui ser considerat un camí preexistent que només s’ha adaptat, quan s’ha convertit un camí de bast en un pas de camions. Això és obrir una pista nova, no pas adaptar un camí existent.

I en tercer lloc, tant és si el considerem un camí preexistent o nou, si cerquem en l’articulat del Pla Especial, el mateix art. 37 ho deixa ben clar: “Aquests criteris operen com a bàsics per a les vies de nova construcció o per la reparació de les existents.” Per tant, la normativa és diàfana i el raonament emprat per justificar el pendent il·legal se l’han tret de la màniga perquè no hi ha justificació possible.

No és pas la primera vegada que ho fan. Quan el 1999 vam denunciar que en la remodelació de l’Hostal Vell per convertir-lo en Centre d’Informació del Parc, s’havien infringit els articles 40, 46, 47 i 68 del Pla Especial, se’m va arribar a justificar-ho dient-me que la Diputació no estava obligada a aplicar la seva pròpia normativa en els seus equipaments, quan l’art. 40 diu:

“Xarxa bàsica d’equipaments, apt. 3: «Seran d’obligat compliment les limitacions a l’edificació i condicions arquitectòniques que s’estableixen amb caràcter general per a totes les edificacions situades en l’àmbit del present Pla especial.» No diu enlloc que les de Diputació n’estan exemptes.

Tampoc entenem la reiterada negació sobre la propietat d’aquell indret: “Aquest camí transcorre per una finca privada”, “camí efectuat a l’any 2016 per fer un aprofitament de llenyes per part de la propietat.” És possible que Diputació no sàpiga que aquell tros de bosc que es va tallar és seu? I llavors, qui va cobrar la llenya tallada? Quins tractes es van fer i amb qui? De debò que no m’ho puc creure!

Com ho tenim als ajuntaments

És lamentable que aquells que als ajuntaments de Calella, Pineda i Tordera van votar contra les mocions, s’emparessin acríticament en uns informes de la Diputació amb tan poca solvència. De moment, i fins on hem pogut saber, sobre llur obligació legal de fer un inventari de camins, tenim que:

–Malgrat: l’únic que té l’inventari fet.

–Calella: el govern municipal té l’obligació de fer l’inventari, en compliment de l’acord del Ple del 17/12/2020, i sembla ser que estan posant fil a l'agulla.

–Pineda: el grup socialista va tombar la moció, però al cap d’uns dies l’ajuntament comunicava a Ràdio Pineda que encarregarien un inventari de camins.

–Tordera: primer l’ajuntament va negar que tinguessin fet cap inventari, però després el regidor de Camins va dir a Ràdio Tordera que hi havia un esborrany fet. És material secret? Entenem que si s’ha pagat amb diner públic, els veïns interessats tenen dret a consultar-lo.

Ens agradaria saber quin és el capteniment dels ajuntaments de Santa Susanna, Sant Pol, Sant Cebrià, Sant Iscle, Canet, els dos Arenys i els de la banda interior, però no en tenim cap informació.

I ara, què fem?

La nostra voluntat ha estat sempre constructiva. Denunciem allò que s’ha fet malament per intentar que no es repeteixi i treballem en propostes que s’han reflectit en les mocions als ajuntaments i que presentarem on calgui. Agraïm que des de Diputació se’n convidi a fer-ho:

“Sapigueu que en aquests moments està en tràmit a la Generalitat de Catalunya la modificació del límits de l’àmbit de l’espai protegit. Una vegada assolida l’ampliació, es preveu continuar amb els treballs, ja iniciats, d’actualització i adaptació del planejament i la normativa al context social, econòmic i legislatiu actual. 

[…] Aquesta serà una oportunitat per refer els aspectes millorables de la normativa, com ara el tractament de la xarxa viària i dels senders excursionistes. La seva proposta de requalificar camins i incorporar mesures de protecció dels camins antics o d’aquells que es consideren d’alt valor patrimonial es podrà tenir en compte quan es faci aquesta modificació del PE.

[…]Finalment, reiterem el nostre compromís de vetllar per la conservació del patrimoni cultural, del qual en formen part senders i camins tradicionals, i d’impulsar mesures per avançar en llur protecció.”

Davant del desinterès i l’incompliment generalitzat dels ajuntaments de fer l’inventari, proposo avançar feina i anar-lo fent els interessats. No tindrà valor legal, però serà un punt de partida que aplegarà valuosa informació, amb la que podrem pressionar els ajuntaments i presentar propostes al Parc. Hem de ser capaços de plasmar en un mapa tots els camins antics d’ús públic que tinguin interès per als caminants, sobretot els que es mantenen en l’estat original de corriols, camins de bast o de carro, i no han estat transformats en pistes de trànsit rodat, siguin trams curts o llargs. Si voleu col·laborar, feu-m’ho saber i en parlem.

De moment, a la proposta de cinc camins tradicionals que ja vam comentar en anteriors entrades, gràcies al col·laborador Joan Ferrer de Calella i al de Sant Genís de Palafolls Xavier Salicrú, hi estem afegint camins dels termes de Calella, Pineda i Palafolls. És un mapa en construcció, segur que hi trobeu imprecisions que anirem corregint, ampliant i millorant. A veure si entre tots plegats fem una bona feina col·laborativa i tenim material  per presentar propostes de protecció ben fonamentades.

O pistes de desembosc o com es treu la fusta

La reobertura de pistes de desembosc al bagueny del Puig de sant Andreu, ben a prop dels Tres Termes (Hortsavinyà, Sant Cebrià, Pineda) ha aixecat l'alarma entre els caminants, la imatge de la maquinària pesant ha corregut per les xarxes i ha encès els ànims, però aquest cas és molt diferent d’allò que va fer la Diputació, amb camins dins les seves finques.

El camí de Tres Termes al Puig de la Torre, al mapa Alpina de 1949

Aquí no s’ha malmès cap camí tradicional, actualment podia semblar que era un corriol, perquè feia molts anys que no s’emprava per a trànsit rodat i es va anar emboscant, però és una pista ja existent de força dècades enrere. Cert que hi hagué un camí antic –ja el trobem en mapes del 1915- que anava dels Tres Termes al Puig de la Torre, però ja fa molts anys que es va eixamplar i havia perdut les característiques d’un camí de bast.

A una Administració pública li podem demanar que preservi un bosc madur que està fent un bon servei per a activitats pedagògiques, com passava als del centre d’Hortsavinyà, però en aquest cas es tracta d’una finca privada, on el propietari té tot el dret a fer una gestió forestal responsable i a treure un rendiment econòmic, que en els temps que corren sol ser força escàs.

Cal tenir present que, a Catalunya, més del 70% dels boscos són de propietat privada, i si bé per una finca privada hi pot passar un camí públic sobre el qual el propietari no hi tingui cap dret, no és veritat que el bosc és de tots. Sí que ho és que des de sempre s’hi han fet uns usos comunals, que Marc August Muntanya explica molt bé en aquest article que us recomano llegir. 

Penso que, més enllà del cas concret de la pista dels Tres Termes, seria bo que rumiem una mica sobre les pistes de desembosc en general, sembla inevitable que hi siguin. Tret de casos concrets de boscos molt madurs i consolidats, en un bosc sense gestió és molt més difícil aturar un incendi que en un de gestionat. Com es pot treure la fusta sense un camió que la reculli? Fins a mitjan segle XX, al Montnegre es feia per arrossegament amb matxos o cavalls molt valents que estiraven els troncs amb cadenes fins al punt del desembosc, on es carregava amb carros i, més endavant, amb camions. 

Jo he vist treure verns i polles arrastrant-les amb un matxo fins al Salt, allà estimbar-les avall, i a sota ja hi arribaven els carros. El matxo ho arrastrava amb unes cadenes, i l’home a darrera amb una destral grossa clavada, guiava el tronc, perquè si no s’hauria enganxat. [Quimeta Pignatelli, Hortsavinyà]

Els últims anys que vaig tenir el cavall, m’havia dedicat molt als arbres que taiaven de vorada, amb el cavall arrossegar els arbres de la riera cap a la carretera on els pogués carregar el camió. Ho havia fet molt amb un cavall que tenia que era molt bo per arrossegar. 

Posaves dos tirants, un a cada cantó del collar del cavall. En aquí posaves un pal, hi enganxaves els dos tirants i llavors en aquí al mig una cadena de metro o aixís que hi enganxaves el tronc i el cavall ja tirava. S’enganxava per allà mig tot lo que vulguis, encara jo tenia un cavall que ho havia après perquè ho vam fer-ho bastant, que ho sabia fer molt bé, que un cop ja tenia un corriol no el vies d’agafar de davant, i jo darrere, si s’enganxava el desenganxava. Perquè si el cavall has d’anar portant-lo a davant, ja no pots fer feina a darrere. Però aquest, un cop havíem obert camí, ell sol ja tirava. Hi havien puestos molt dolents per dintre les rieres, amb els rocs, i eren feines que no ho podia fer ningú més. Fins que varen sortir els camions que portaven grua, perquè abans s’havien de carregar els camions a mà. [Josep Mª Pera, traginer de Sant Iscle]

També hi és en un mapa de 1915

A Osona, encara havia vist l’arrossegament a la dècada del 1980. Des de les Administracions s'accepta que les pistes de desembosc són necessàries per tal que els propietaris forestals puguin dur a terme una explotació racional dels seus boscos, però no es poden ignorar les conseqüències: increment de l'erosió -més forta com més pendent- i nova via per a motos i quads. A més, la majoria de pistes de desembosc s'empren durant una temporada i després queden en desús durant dècades; en ser amples el sol hi toca de ple i s'hi va fent un sotabosc espès altament inflamable. Això i els profunds xaragalls de l'erosió natural o de les motos, faran impossible l'accés als camions de bombers en cas d'incendi, cal remarcar-ho perquè de vegades es vol justificar la utilitat de les pistes amb l'argument de l'extinció d'incendis, però poques pistes de desembosc es mantindran per a aquesta utilitat.

Toni Barata, president de la cooperativa de propietaris forestals Agroforestal Vallesana, explica a la revista Vallesos: “Nosaltres ens acostem a la zona on s’està tallant amb camins i arrosseguem els troncs com podem, en fem piles i hi fem anar un camió perquè ho reculli”. Lamento no poder donar-ne més detalls, atès que el sr. Barata no concreta més a l’entrevista, però se’n desprèn que obren el mínim de pistes possible i seria una opció a explorar per evitar-ne una més gran proliferació.

El tema dels camins i pistes de muntanya és d’una gran complexitat, ben segur que en seguirem parlant.

Moció dels camins a Tordera: tota l'oposició a favor, tot el govern en contra

El 28 de gener s’ha debatut i votat al Ple de Tordera la moció per a la protecció dels camins tradicionals del Montnegre, presentada per ERC i CUP. L’antic municipi d’Hortavinyà, que aplegava les parròquies d’Hortsavinyà, Vallmanya i Sant Pere de Riu, amb un territori de 30 km², va ser absorbit pel de Tordera el 1930. És en aquest territori on s’han malmès tres camins i on es reivindica llur protecció i la de dos més. Per tant, l’ajuntament de Tordera té una especial responsabilitat en el seu futur. Així ho va entendre qui va defensar la moció, Jordi Romaguera (ERC), que remarcà que no és una mirada nostàlgica al passat, sinó al futur, com s’està fent en altres comarques i països.

Per Oriol Serra (CUP): “Tenim espais d’alt valor patrimonial i ecològic. La moció posa de manifest que les administracions implicades han renunciat durant les darreres dècades a la preservació.”

També s’hi mostraren favorables Míriam Rocabruna (Cs) i Salvador Giralt (Comuns). Per tant, tots els grups de l’oposició.

La posició del govern municipal fou defensada per  Xavier Pla (Més Tordera), regidor de Medi Rural, Nàdia Cantero (Junts x Tordera), regidora d’àrees tan afectades pel tema com Territori i Sostenibilitat, i Medi Ambient, i el socialista Rafael Delgado. Tots tres coincidiren en creure’s a ulls clucs l’informe de la Diputació, aquell que han redactat els responsables de les accions que hem denunciat i que hem rebatut. És com si en un judici donéssim per bona una sentència redactada per l’acusat. Com digué Romaguera: “Des d’un despatx es pot fer el que faci falta i vostès s’ho creuen.”

Cantero afirmà que “la Diputació treballa perquè l’arranjament dels camins pugui garantir el seu bon estat de conservació i el lliure pas sense alterar les seves traces.” No hi ha pitjor cec que qui no vol veure.

Camí del Collet del Vent abans i després de passar-hi la Diputació

Xavier Pla s’hi estengué més. Algunes de les coses que digué no són certes i altres indueixen a confusió:

“Un dels camins que es comentava, s’ha utilitzat per tenir accés a un finca privada per poder extreure la fusta del propietari.” Si això li ha explicat algun càrrec de la Diputació, d’aquests de qui tant se’n refia, sàpiga que l’han enredat. Bé, clar, si no és que entenem que les de Diputació també són finques privades, perquè pels camins malmesos només s’hi ha tret fusta de boscos de Diputació.

“Les tasques de prevenció contra incendis demanen de vegades fer aquesta mena d’actuacions.” Certament, DE VEGADES, no sempre podem justificar les destrosses de camins tradicionals amb la prevenció d’incendis, i encara menys obrint pistes amb forts desnivells que al cap de 200 metres no tenen sortida.

“Si miren les fotos i la visita in situ, els petits danys del camí seran de caires petits i que poden quedar solucionats en un temps, molt curt de temps.” Sembla que digui que ben aviat la mateixa natura ho deixarà tot com estava. Aquí té algunes imatges dels “petits danys”. A aquest pas, potser el que farà la natura, després dels talussos i pendents il·legals fets per les màquines, és esborrar el camí del tot.

L’alcalde, que no va intervenir en el debat, va cloure el tema explicant que cal eixamplar el camí cap a can Pica per garantir la continuïtat de l’escola d’Hortsavinyà: “Per qüestions de seguretat i d’urgència en cas d’incendi, s’ha d’eixamplar el camí. De fet, la Diputació en aquest cas no ho està fent, justament per respectar que aquests camins no es poden eixamplar”. Més embolicar la troca, sembla que insinuï que l’escola s’haurà de tancar per culpa dels qui demanem protegir els camins tradicionals. ¿Ara resulta que poden convertir en desembosc de camions un camí de bast i no poden eixamplar en algun punt la pista de Tordera a Hortsavinyà, la que fa servir tothom per a transit rodat? Si cal collar la Diputació per assegurar la continuïtat de l’escola d’Hortsavinyà, digui-ho, té cap dubte que si cal ho farem? I les famílies dels alumnes i altra gent. D’altra banda, confiem que, atès que a la Diputació hi teniu un càrrec important, formeu part de la Junta de Govern, i el Diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals sr. Josep Tarín és del  vostre mateix partit, trobareu la manera d’arreglar-ho. Però no barregem les coses, aquesta pista no té res a veure amb els camins que demanem protegir.

La moció no va prosperar pels 9 vots en contra dels regidors de l’equip de govern, i 8 a favor, dels regidors de tota l’oposició.

En conclusió, voten en contra perquè atorguen acríticament una total credibilitat a l’informe de la Diputació fet pels mateixos responsables de l’atzagaiada, “tot i que una part important de la moció hi estaríem d’acord tots els grups”, digué l’alcalde sr. Garcia. Doncs som-hi, si ho tenen tan clar facin una altra proposta i passem de puntetes sobre els disbarats de la Diputació. Els ho va dir Jordi Romaguera: “Si no se senten còmodes perquè vostès governen a la Diputació i ho veuen com un atac, ignorin aquest atac i fem un inventari de camins i establim mesures perquè es protegeixin realment els camins del nostre municipi i del Parc.”

Amb 84 km², bona part dels quals al Montnegre, Tordera hauria de liderar al Maresme la recuperació i protecció dels camins tradicionals i compensar la deixadesa de funcions sobre aquest patrimoni públic des de fa mig segle. Reivindicar aquests camins és reivindicar la nostra història passada, però també la present i la futura. Si a altres comarques i països ja ho han entès i han posat fil a l’agulla, perquè els hi costa tant aquí? Acabin l’inventari que diuen que tenen mig fet i no ens facin combregar amb rodes de molí, el cadastre ens pot donar valuosa informació sobre els camins, però de cap manera supleix un inventari. Sapiguem què tenim i decidim què en fem.

Pineda tomba la moció sobre camins antics del Montnegre

Aquest dijous 28 de gener es debatrà la moció presentada per ERC i CUP, a Tordera, sobre camins antics del Montnegre. Mentrestant, al Ple del 25 de gener de Pineda, el grup municipal d'ERC ha presentat una moció similar a la de Calella. Tot i que els tres grups a l'oposició hi han votat a favor, els socialistes hi han votat en contra, fent prevaler la seva majoria absoluta.

M'he sentit amb l'obligació d'aclarir algunes afirmacions del regidor socialista, Sr. Macip, que he fet arribar a ell i als portaveus dels grups d'ERC, En Comú i JxCat, amb el text que publico aquí:

Corriol del Puig de la Torre

Bon dia.

Després de sentir la presentació i debat de la moció sobre camins del Montnegre, al Ple del 25 de gener, i com a persona que he denunciat públicament les males pràctiques de la Diputació en aquest tema, em sento amb l’obligació, primer, d’agrair el suport dels grups d’ERC, En Comú i JxCat, i en segon lloc, de desmentir rotundament unes afirmacions del Sr. Macip. A tots vostès adreço aquest correu.

El Sr. Macip ha dit, textualment: “Modificacions als camins, i tant, és que per fer el manteniment, la natura avança i de vegades es desmunten camins i s’han d’endreçar, i tot això té uns informes tècnics al radere”.

Sapigueu que aquests camins antics, en ser estrets i de pendent moderat, aguanten segles amb una erosió inapreciable. Si algun manteniment els cal de tant en tant és algun cop de dall per desbrossar alguna mata o branca baixa, de cap manera fer-hi entrar una gran màquina per eixamplar el camí per permetre-hi el pas de camions. La realitat és aquesta, s’ha fet per això i no per a un manteniment, el manteniment caldrà a partir d’ara perquè amb les noves característiques aquests camins sí que s’erosionen ràpidament, com podeu veure amb el del Collet del Vent, justament on es va vulnerar clarament la normativa de la pròpia Diputació referent a pendents i talussos.

Creure a ulls clucs un informe redactat pel mateix tècnic responsable de l’acció que es denuncia és força temerari, no es podia pas esperar que ell mateix anés en contra d’allò que n’és responsable. La meva resposta a aquest informe la podeu llegir aquí, si és del vostre interès.

El Sr. Macip diu que ens hem d’apropar a la realitat, i com que diuen que una imatge val més que mil paraules, a l'enllaç anterior trobareu imatges de l’estat dels camins afectats, abans i després de l’acció de la Diputació. Però encara ens hi podem apropar més, i si algú de vostès ho vol, estaria encantat de poder-vos-ho mostrar personalment sobre el territori quan acabi el confinament municipal.

Agraït per la vostra atenció.

Calella aprova la moció sobre camins antics

El Ple municipal de Calella ha aprovat la moció presentada pels grups de ERC, CUP, CeC i Cs, que demana explicacions a la Diputació per haver malmès tres camins antics a Hortsavinyà, mesures de protecció d’aquests camins, aplicació de la Llei d’accés motoritzat al medi natural i ampliació del Parc Natural del Montnegre i Corredor per la serra de ca l’Estol i les Guilles.

És la primera votació d’aquesta legislatura que perd l’equip de govern, atès que el regidor de Ciutadans Guillermo Gomis es va afegir als de l’oposició perquè, digué, són plenament conscients de la importància de preservar el patrimoni viari històric. 9 vots a favor de la moció i 8 en contra, els del PSC —que no va intervenir en el debat— i els de Junts per Calella, que llur portaveu Albert Torrent va justificar perquè entén que la Diputació fa complir la llei al Parc cada dia, els camins afectats no són del terme de Calella, el que es denuncia no s’ajusta a la realitat, atès l’informe fet per Diputació i, segons va dir, els informes tècnics de la Diputació té per costum creure-se’ls.

Poca cosa podem esperar d’un regidor que se’n refia només dels informes d’una de les parts interessades i no escolta l’altra o ho comprova per ell mateix. PSC i JxCat governen la Diputació de Barcelona i sembla que el deure de partit va davant del deure amb els ciutadans. Hauria de conèixer el lligam ancestral entre Calella i Hortsavinyà, les generacions de calellencs que, per anar-hi, han emprat un dels camins malmesos, i com n’estan d’erosionats en alguns trams per la manca d’aplicació de la Llei d’accés motoritzat al medi natural, fet que sí que van denunciar tant el regidor d’ERC Xavi Ponsdomènech com el de Calella en Comú Josep Mª Juhé, tots dos usuaris i coneixedors directes de l’estat precari d’aquests camins. Ponsdomènech recordà que hi ha llocs on les roderes han fet esvorancs de fins a un metre i mig, Juhé afirmà que l’informe de la Diputació no diu la veritat (en vam parlar aquí), que són camins que han aguantat segles, però que en eixamplar-los s’inicia un intens procés d’erosió. La cupaire Núria Freixas afegí que la moció també l’havien treballat amb l’Associació d’Amics del Montnegre.

La victòria a Calella enceta un camí que ha de tenir continuïtat amb mocions a altres ajuntaments de la zona, però ens haurem d’esperar unes quantes setmanes per l’aturada nadalenca. Cal que la gent interessada en parleu amb els regidors, si no ho fem nosaltres no ho farà ningú, i si no ho fem ara, els pocs trams originals de camins tradicionals aniran desapareixent. Si ajornem aquest debat 10 anys més, no quedarà cap camí antic per salvar.

La fletxa marca per on segueix el camí de bast que uneix Fuirosos amb Sant Martí de Montnegre, tallat per una pista i amb les marques de l'erosió causada pel transit rodat. Foto de Lluna Martí Aragonès.

Camins antics del Montnegre: moció a Calella

Durant molts anys hem vist, impotents, com es perden els camins antics amb l’absoluta indiferència de les Administracions per vetllar per aquest patrimoni públic, i com s’incompleix impunement, per manca de voluntat de fer-la complir, la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

Fins ara, les Administracions han mirat cap a una altra banda per no afrontar-ho. Podem fer canviar aquesta actitud si, en comptes de queixes estèrils, ACTUEM. És molt important que fem córrer arreu el suport a la moció que el 17 de desembre porten al Ple de l'ajuntament de Calella els grups d’ERC, CUP i Calella en Comú, amb aquests objectius:

–Fer l’inventari dels camins de Calella, inclosos els que no són de trànsit rodat.

–Requerir a la Diputació que protegeixi els camins antics del Montnegre i que no repeteixi les accions amb les que ja n’han malmès tres a Hortsavinyà.

–Requerir a les Administracions responsables perquè s’apliqui la Llei de regulació d’accés motoritzat al medi natural.

–Demanar la inclusió dins del Parc de les serres de ca l’Estol i de les Guilles, en terme de Calella.

–Que mocions similars es portin als Plens dels altres municipis que envolten el Montnegre.

Us adjuntem el text de la moció, perquè pot servir de model per a altres municipis. 

Erosió per transit rodat al Camí de les Costes

MOCIÓ PROTEGIM EL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

 Les darreres intervencions i actuacions sobre diversos trams d’antics camins públics, considerats tipus C (xarxa de senders excursionistes) de bast i de carro a Hortsavinyà, com per exemple al Camí del Puig, Camí de les Costes i el Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró, dutes a terme per la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, han deixat de manifest la vulneració en l’àmbit de la xarxa viària l’article 37 i 39, recollits en el Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, els quals especifiquen:

Art. 37. - Condicions tècniques i de disseny

Sobre la infraestructura viària de l'espai natural, sols s'admetran petites modificacions de traçat aconsellades per una millor adaptació topogràfica o per assolir una reducció de l'eventual impacte que es pugui produir en el seu entorn immediat. Aquests criteris operen com a bàsics per a les vies de nova construcció o per la reparació de les existents, preservant sempre les exigències raonables que imposa la circulació a través d'elles. En tot cas, es tindran en compte per a la redacció dels corresponents projectes, les condicions tècniques següents:

a) Pendents màxims: Xarxa tipus A: 10 per cent

b) Xarxa tipus B: 15 per cent

c) Sobre corbes de 200° es reduiran al 3 per cent

Art. 39. - Protecció de les vies i camins tradicionals

1. Es considera d'especial protecció totes les vies i camins públics que tradicionalment hagin possibilitat el trànsit de persones, carruatges, cavalleries i ramats, comunicant entre sí i amb els nuclis urbans les masies i explotacions agràries. Es consideren vies i camins protegits els següents:

a) camins ramaders, d'acord amb el que disposa la legislació sectorial vigent en aquesta matèria.

b) camins veinals i rural i d'altres camins públics.

c) senders excursionistes tradicionals.

Es prohibeix qualsevol activitat, obra o instal·lació que impedeixi el lliure pas per aquests camins. Les Administracions Públiques vetllaran pel manteniment de la xarxa de camins tradicionals, i perquè el trànsit de persones, animals i vehicles es faci per camins públics i no envaeixi els camins i les finques particulars.

2. La Diputació de Barcelona col·laborarà amb l'Administració competent en la matèria, en la classificació i assenyalament dels camins ramaders que travessin l'àmbit del present Pla Especial, igualment vetllarà per la seva custòdia i conservació. S'admet l'assenyalament específic dels Senders de Gran Recorregut, tenint en compte que les accions tendents al compliment de les finalitats esmentades hauran de comptar amb l'autorització prèvia de la Diputació de Barcelona, i es projectaran i realitzaran amb la col·laboració d’aquesta.

Així doncs, els trams dels camins afectats per la intervenció de la Diputació de Barcelona, que es podien considerar de tipus C (xarxa de senders excursionistes), han estat convertits de facto en tipus B, atès que de tenir les amplades pròpies d’un camí de ferradura (camí de les Costes i del Collet del Vent) o d’un antic camí de carro (camí del Puig), s’han eixamplat per permetre-hi l’entrada de camions per a desembosc de llenya, i amb una mitjana de desnivell del 20% en un d’ells, quan no poden superar en cap tram el 15% de desnivell.

La importància de caminar com a pràctica lúdica, esportiva, cultural i emocional continua creixent de manera constant i la demanda senderista està fent aflorar tensions en l’ús dels camins, pel que cal determinar amb rigor a qui en correspon la propietat. El Parc del Montnegre i el Corredor, com tota Catalunya, presenta un ric patrimoni viari tradicional cridat a acomplir noves funcions socials que retornen al seu ús original aquests vells camins: passar-hi a peu.

Totes les vies destinades a la mobilitat terrestre integren una única xarxa de comunicacions de naturalesa territorial que, tot i la seva diversitat i jerarquies, forma una unitat funcional atès que integra tots els nivells del sistema territorial, des dels corriols fins a les autopistes. Així, el conjunt de vies presents en els espais rurals i naturals, i especialment els camins tradicionals, per molt humils que siguin, estiguin nets o emboscats, erosionats o ben conservats, són elements substantius d’aquesta infraestructura viària.

En l’àmbit de l’ús públic, els usuaris no motoritzats són progressivament expulsats de la xarxa viària de titularitat pública per la confluència de diferents factors: abandó de la xarxa de camins rurals tradicionals, circulació rodada en camins o corriols on els és prohibit i privatització de camins públics.

Les transformacions al medi rural, el despoblament de les masies i l’oblit de la tradició, amb la desaparició del coneixement dels vells camins que tenien els nostres padrins, fa més urgent la necessitat de disposar d’un registre oficial dels camins que comprengui el domini públic municipal.

L’inventari dels camins permet al municipi exercir plenament les facultats que la llei li atorga per a la defensa del seu patrimoni, especialment la recuperació d’ofici de la possessió indegudament perduda. D’altra banda, els camins inventariats que tenen un valor històric o cultural sobresortint es poden incorporar al catàleg de patrimoni històric i rebre la protecció pròpia dels béns culturals.

La demanda creixent d’aquests espais en temps de pandèmia i en context d’emergència climàtica, ens ha de fer conscients de la seva importància i responsables de la seva protecció.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya de Calella proposa al Ple d’aquest Ajuntament l’aprovació dels següents

ACORDS

PRIMER.- Elaborar l’inventari de camins del terme municipal de Calella, incloent-hi els de titularitat pública que no són de trànsit rodat.

SEGON.- Requerir a la Diputació de Barcelona perquè doni compliment als objectius del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, publicat en el DOGC núm. 1300 de l’1 de juny de 1990, restaurant, en la mesura del possible, els trams dels camins afectats per la vulneració dels articles 37 i 39 del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, per deixar-los tal i com eren. Alhora, establir mesures i protocols d’actuació per impedir que actuacions similars es tornin a repetir.

TERCER.- Requerir a la Diputació i a la Generalitat per tal de fer complir la Llei de regulació d’accés motoritzat al medi natural, i evitar la circulació de transit rodat fora dels camins autoritzats.

QUART.- Requerir a la Diputació de Barcelona accelerar la revisió i actualització del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, aprovat el 20 de juliol de 1989, comptant amb la participació d’ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme, propietaris, veïns i veïnes i altres sectors o entitats afectades. I proposar-hi l’ampliació dels límits del Parc en el terme de Calella amb la inclusió de la serra de ca l’Estol i serra de les Guilles.

CINQUÈ.- Fer arribar els acords aprovats al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, al Consell Comarcal del Maresme i als Municipis d’Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars del Vallès, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.

 

Xavier Ponsdomènech Basart

Portaveu del Grup Municipal d’ERC Calella

Calella 3 de desembre de 2020

 

Sebastián Tejada García

Portaveu del Grup Municipal de Calella en Comú- En Comú guanyem

 

Núria Freixas Rojas

Portaveu del Grup Municipal de la CUP Calella

Salvem els camins antics del Montnegre (2)

Els nombrosos correus enviats a diverses adreces de la Diputació de Barcelona a partir del 23 de novembre, han rebut resposta aquest 10 de desembre. Ho agraïm, però la considerem incompleta i insatisfactòria, i per això els contesto amb el text que us adjunto, i que us animo a copiar i enviar, si hi esteu d'acord i creieu que val la pena seguir amb aquesta campanya per salvar els camins tradicionals.

Des dels ajuntaments també es mou alguna cosa. Començarà el de Calella, on al Ple del 17 de desembre es presentarà una moció en el mateix sentit, signada de moment per CUP i ERC, i a la que ens agradaria que s'hi afegissin més grups. Confiem que mocions similars es presentin a altres ajuntaments del Maresme i Vallès Oriental, i que siguin aprovades pot dependre de la pressió que exercim els ciutadans i entitats interessades. Ara és el moment que tots els qui estimem els camins antics actuem. Les raons que em mouen a respondre les trobareu al text del correu.

Aquestes són les adreces (publicades al web de la Diputació) on proposo enviar el text amb còpia oculta (CCO):  tarincj@diba.cat, ponsvp@diba.cat, gs.espaisn@diba.cat, ot.parcsn@diba.cat, mutbjs@diba.cat, diazrp@diba.cat, corbachocc@diba.cat, p.montnegre@diba.cat, garciacjc@diba.cat, mascarellcf@diba.cat, melgaresal@diba.cat, tarafaog@diba.cat, gr.pp@diba.cat, 

amb l'assumpte: Protecció camins antics Montnegre

TEXT DEL CORREU:

Senyora, senyor:

Els agraeixo la resposta al correu que els vaig enviar sobre els camins tradicionals del Montnegre. Que les Administracions contestin a les inquietuds expressades pels ciutadans que les financen és un bon punt de partida. Entenc la resposta com una explicació pública als fets que denunciàvem, i interpreto que els responsables directes són els dos signants de l’informe.

Els faig notar, però, que no es diu res sobre les nostres demandes de:

–Restaurar, en la mesura del possible, aquests trams de camins per deixar-los tal i com eren.

–Establir mesures i protocols d’actuació per impedir que actuacions similars es tornin a repetir.

Ni tampoc sobre la inclusió a la xarxa de senders excursionistes, amb totes les conseqüències de protecció, del Camí de les Costes, del Puig, del Collet del Vent, del Suro del Llop i dels Morts; ni tampoc fan cap esment a previsions per fer complir la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

Dit això, les respostes de l’informe, a més, en algunes afirmacions són esbiaixades o equivocades, i demostren un desconeixement del territori afectat per part dels autors, preocupant per la capacitat que tenen d’incidir-hi, atesos els seus càrrecs.

Quan s’afirma “el senderisme és una activitat que ha anat prenent cada cop més força a mesura que s’ha progressat en la societat del benestar, principalment en els darrers 50 anys”, obvien que el senderisme o excursionisme té, a Catalunya, un fort arrelament des de, pel cap baix, el 1880. Durant tot el s. XX hi ha hagut colles excursionistes, organitzades o espontànies, més encara en zones com el Montnegre i Corredor, que empraven els antics camins de carro i de bast, com es pot comprovar en els textos d'Artur Osona. L’existència de la línia de ferrocarril a la costa i al Vallès va fer que la travessa del Montnegre fos un clàssic de l’excursionisme català, especialment entre Calella o Pineda i Hostalric, passant per Hortsavinyà i Ramió, o per Hortsavinyà i Fuirosos si el destí era l’estació de tren Riells-Viabrea.

Quan es diu “reclamant sovint per al seu gaudi camins que mai no han tingut un ús públic en temps passats”, s’indueix a posar en dubte que els camins que reivindiquem com a públics, ho siguin. Si realment ho creuen així, si us plau, concretin quins dels cinc que esmentem són privats.

Pel que fa a cadascun dels tres camins dels quals denunciem males pràctiques per part de la Diputació:

Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró

Es torna a fer palès el desconeixement del territori. Justament, en aquest cas, el nom ho deixa ben clar, és el camí que va del Collet del Vent al forn de Mascaró, però els autors el confonen amb el que, partint del Collet del Vent, va al cim del turó de l’Hostal. Per necessitats logístiques, seria ben estrany fer un forn, tant si fos de calç com de rajoleria, dalt d’un cim. No sabem si la confusió és per ignorància o per esquivar donar resposta a allò que denunciem, perquè en aquest cas, a més de fer malbé un antic camí de bast, s’ha vulnerat l’art. 37a del Pla Especial, atès que la mitjana de desnivell del tram obert és del 20%, superant el màxim establert del 15%, i és possible que també l’art. 37e, on diu que els talussos no podran superar l’alçada màxima de 3 metres. A la pràctica, l’incompliment d’aquests articles ha provocat esllavissades del terreny que, tot just al cap de 3 anys d’obrir la pista, ja impossibiliten l’accés de vehicles.

Camí de les Costes

“Té la condició de camí veïnal, tot i haver perdut el seu ús en les darreres dècades.” Novament, es demostra el desconeixement de la realitat del Parc. L'any 1998, els concessionaris del Punt d'Informació d'Hortsavinyà van coordinar una neteja i recuperació del Camí de les Costes, durant unes quantes jornades i amb més d'un centenar de voluntaris, molts dels quals portats per la pròpia Diputació, atès que eren dels "Amics dels Parcs". Des de llavors, aquest camí és emprat per molts excursionistes.

Òbviament, la nostra denúncia era sobre el tram de camí de bast fet malbé el 2019, conegut com el Pas Ombrívol, no pas sobre pistes obertes molts anys enrere. Es volen minimitzar les alteracions al tram 3, però convertir en pas de camions un camí de bast no s’aconsegueix eixamplant només un metre, i és molt subjectiu qualificar de “manteniment” aquesta acció sobre un camí de bast. Afortunadament, les roques properes a la d’en Cona van impedir que la màquina continués la destrossa més avall.

Camí del Puig

“El Camí de Can Puig no gaudiria de cap consideració especial des del punt de vista de text normatiu del Pla Especial”; “Com es pot veure, aquests camins ja tenien una funció de camins de desembosc a l’any 1956”.

Abans que res, cal aclarir que el nom correcte és “Camí del Puig”, atès que a Hortsavinyà no hi ha hagut mai cap masia que es digués “can Puig”. Que no tingui cap consideració especial en el Pla Especial no el desqualifica com a camí tradicional subjecte a l'art. 39, sobre protecció de les vies i camins tradicionals. I, efectivament, a diferència dels altres dos, el tram afectat era un camí de carro d'uns 2 m. d'amplada emprat per a desembosc, que en aquell temps es feia amb matxos i carros, no pas amb camions.

Conclusions de l’informe de Diputació

“No es constata que s’hagi realitzat cap actuació, dins de finca propietat de la Diputació de Barcelona, que hagi pogut deteriorar l’estat dels camins objecte de queixa”; “Més al contrari, l’arranjament de camins realitzat ha garantit el seu bon estat de conservació i el lliure pas, sense alterar les seves traces, tal com estipula el text normatiu del Pla Especial”.

Un senzill cop d'ull a imatges d'abans i després de l'acció de Diputació ens mostren si han estat o no deteriorats aquests camins tradicionals i si s’han alterat o no les seves traces.

Fins fa uns 50 anys, els camins tradicionals eren bàsics en la xarxa de comunicacions rurals. Amb l’èxode massiu a partir de 1960 i l’obertura de vies modernes per a vehicles, molts d’aquests milers de quilòmetres que són un immens patrimoni col·lectiu, van quedar temporalment sense manteniment, però tot just tres dècades després es començaren a revalorar, seguint l’estela de França, Regne Unit o Suïssa. A Catalunya, molts territoris ja fa anys que hi treballen i potser l’exemple més notable és Itinerànnia, xarxa de 2.500 km de camins tradicionals repartits pel Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà. A Mallorca i Menorca també s’hi ha treballat molt, o al Pallars, on aquests dies és notícia el premi de la Fundació Carulla al Museu dels Camins.

Al Montnegre i Corredor, la Diputació, com a gestora del Parc Natural, havia d’haver estat capdavantera en la recuperació dels camins tradicionals, se li va reclamar fa més de 20 anys sense que en fessin cap cas, ans al contrari, entre 2016 i 2019 ha malmès tres trams i ho pretén justificar amb una interpretació de l’articulat del Pla Especial en sintonia amb el desinterès històric pel tema: ni han impedit l’ocupació i tancament de camins públics, ni es comprometen a no malmetre’n cap més, ni han investigat quins són els camins ramaders, ni s’han pres seriosament la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

En definitiva, els autors de l’informe que ens fan arribar com a resposta són els responsables de les accions i és lògic que les defensin. Per això, i perquè les nostres preguntes anaven més enllà, ens interessen les respostes dels seus superiors tècnics i polítics, per saber si en comptes de mirar endavant i admetre que la recuperació i valoració d’aquests camins va en augment i és una aposta de futur, opten per una postura immobilista, i si mentre arreu s’adonen de la riquesa patrimonial d’aquest bé comú, ells tanquen els ulls a l’evidència i negligeixen el deure de vetllar pel patrimoni de tots.

Per tot això, els agraeixo de nou la resposta, però com que la considero incompleta i decebedora, els demano un canvi de rumb per tal de donar una protecció efectiva als camins tradicionals del Montnegre i Corredor, en compliment de l’art. 37 del Pla Especial, de la Llei d’accés motoritzat al medi natural i de les demandes de la ciutadania.

NOM I DNI

Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró, abans i després

Camí del Puig, abans i després

Camí de les Costes, abans i després