1 de març de 2021

Collem els ajuntaments i fem camí

 Sobre la nova resposta de la Diputació

Roderes en un antic camí de carro prop de l'Illa, al Corredor

Hem rebut resposta a l’escrit enviat a Diputació on rebatíem l’informe dels tècnics responsables de l’acció sobre els camins tradicionals del centre d’Hortsavinyà. Agraïm l’esforç per explicar-se, el to constructiu i que qui ho ha redactat ha anat a fer comprovacions sobre el terreny, però l’argumentació exposada no ens desdiu del que hem denunciat des del novembre.

Les accions sobre el camí del Puig i de les Costes, podem admetre que són interpretables, però en la que es va fer al camí del Collet del Vent al forn de Mascaró hi ha fets objectius que vulneren clarament la normativa del Parc. Finalment, han hagut de reconèixer allò que denunciàvem, que el pendent és superior al que marca l’art. 37, però ho justifiquen així:

“Pel que fa als pendents, que en algun tram són importants, cal aclarir que els topalls que estableix el Pla Especial (PE) són d’aplicació en els nous camins de desembosc. Quan un camí preexistent s’ha d’adaptar per tal de poder fer treballs forestals o altres activitats, el pendent segueix essent el que tenia el vial, i no ve condicionat per la normativa.”

No sabem en què es basen per sostenir aquesta argumentació. En primer lloc, la normativa ha de contemplar les excepcions a la pròpia normativa. Afirmar que “no ve condicionat per la normativa” és com dir que quan ens sembli farem el que ens sembli, principi que sembla ser marca de la casa.

En segon lloc, és molt discutible que pugui ser considerat un camí preexistent que només s’ha adaptat, quan s’ha convertit un camí de bast en un pas de camions. Això és obrir una pista nova, no pas adaptar un camí existent.

I en tercer lloc, tant és si el considerem un camí preexistent o nou, si cerquem en l’articulat del Pla Especial, el mateix art. 37 ho deixa ben clar: “Aquests criteris operen com a bàsics per a les vies de nova construcció o per la reparació de les existents.” Per tant, la normativa és diàfana i el raonament emprat per justificar el pendent il·legal se l’han tret de la màniga perquè no hi ha justificació possible.

No és pas la primera vegada que ho fan. Quan el 1999 vam denunciar que en la remodelació de l’Hostal Vell per convertir-lo en Centre d’Informació del Parc, s’havien infringit els articles 40, 46, 47 i 68 del Pla Especial, se’m va arribar a justificar-ho dient-me que la Diputació no estava obligada a aplicar la seva pròpia normativa en els seus equipaments, quan l’art. 40 diu:

“Xarxa bàsica d’equipaments, apt. 3: «Seran d’obligat compliment les limitacions a l’edificació i condicions arquitectòniques que s’estableixen amb caràcter general per a totes les edificacions situades en l’àmbit del present Pla especial.» No diu enlloc que les de Diputació n’estan exemptes.

Tampoc entenem la reiterada negació sobre la propietat d’aquell indret: “Aquest camí transcorre per una finca privada”, “camí efectuat a l’any 2016 per fer un aprofitament de llenyes per part de la propietat.” És possible que Diputació no sàpiga que aquell tros de bosc que es va tallar és seu? I llavors, qui va cobrar la llenya tallada? Quins tractes es van fer i amb qui? De debò que no m’ho puc creure!

Com ho tenim als ajuntaments

És lamentable que aquells que als ajuntaments de Calella, Pineda i Tordera van votar contra les mocions, s’emparessin acríticament en uns informes de la Diputació amb tan poca solvència. De moment, i fins on hem pogut saber, sobre llur obligació legal de fer un inventari de camins, tenim que:

Malgrat: l’únic que té l’inventari fet.

Calella: el govern municipal té l’obligació de fer l’inventari, en compliment de l’acord del Ple del 17/12/2020, i sembla ser que estan posant fil a l'agulla.

Pineda: el grup socialista va tombar la moció, però al cap d’uns dies l’ajuntament comunicava a Ràdio Pineda que encarregarien un inventari de camins.

Tordera: primer l’ajuntament va negar que tinguessin fet cap inventari, però després el regidor de Camins va dir a Ràdio Tordera que hi havia un esborrany fet. És material secret? Entenem que si s’ha pagat amb diner públic, els veïns interessats tenen dret a consultar-lo.

Ens agradaria saber quin és el capteniment dels ajuntaments de Santa Susanna, Sant Pol, Sant Cebrià, Sant Iscle, Canet, els dos Arenys i els de la banda interior, però no en tenim cap informació.

I ara, què fem?

La nostra voluntat ha estat sempre constructiva. Denunciem allò que s’ha fet malament per intentar que no es repeteixi i treballem en propostes que s’han reflectit en les mocions als ajuntaments i que presentarem on calgui. Agraïm que des de Diputació se’n convidi a fer-ho:

“Sapigueu que en aquests moments està en tràmit a la Generalitat de Catalunya la modificació del límits de l’àmbit de l’espai protegit. Una vegada assolida l’ampliació, es preveu continuar amb els treballs, ja iniciats, d’actualització i adaptació del planejament i la normativa al context social, econòmic i legislatiu actual. 

[…] Aquesta serà una oportunitat per refer els aspectes millorables de la normativa, com ara el tractament de la xarxa viària i dels senders excursionistes. La seva proposta de requalificar camins i incorporar mesures de protecció dels camins antics o d’aquells que es consideren d’alt valor patrimonial es podrà tenir en compte quan es faci aquesta modificació del PE.

[…]Finalment, reiterem el nostre compromís de vetllar per la conservació del patrimoni cultural, del qual en formen part senders i camins tradicionals, i d’impulsar mesures per avançar en llur protecció.”

Davant del desinterès i l’incompliment generalitzat dels ajuntaments de fer l’inventari, proposo avançar feina i anar-lo fent els interessats. No tindrà valor legal, però serà un punt de partida que aplegarà valuosa informació, amb la que podrem pressionar els ajuntaments i presentar propostes al Parc. Hem de ser capaços de plasmar en un mapa tots els camins antics d’ús públic que tinguin interès per als caminants, sobretot els que es mantenen en l’estat original de corriols, camins de bast o de carro, i no han estat transformats en pistes de trànsit rodat, siguin trams curts o llargs. Si voleu col·laborar, feu-m’ho saber i en parlem.

De moment, a la proposta de cinc camins tradicionals que ja vam comentar en anteriors entrades, gràcies al col·laborador Joan Ferrer de Calella i al de Sant Genís de Palafolls Xavier Salicrú, hi estem afegint camins dels termes de Calella, Pineda i Palafolls. És un mapa en construcció, segur que hi trobeu imprecisions que anirem corregint, ampliant i millorant. A veure si entre tots plegats fem una bona feina col·laborativa i tenim material  per presentar propostes de protecció ben fonamentades.

24 de febrer de 2021

O pistes de desembosc o com es treu la fusta

La reobertura de pistes de desembosc al bagueny del Puig de sant Andreu, ben a prop dels Tres Termes (Hortsavinyà, Sant Cebrià, Pineda) ha aixecat l'alarma entre els caminants, la imatge de la maquinària pesant ha corregut per les xarxes i ha encès els ànims, però aquest cas és molt diferent d’allò que va fer la Diputació, amb camins dins les seves finques.

El camí de Tres Termes al Puig de la Torre, al mapa Alpina de 1949

Aquí no s’ha malmès cap camí tradicional, actualment podia semblar que era un corriol, perquè feia molts anys que no s’emprava per a trànsit rodat i es va anar emboscant, però és una pista ja existent de força dècades enrere. Cert que hi hagué un camí antic –ja el trobem en mapes del 1915- que anava dels Tres Termes al Puig de la Torre, però ja fa molts anys que es va eixamplar i havia perdut les característiques d’un camí de bast.

A una Administració pública li podem demanar que preservi un bosc madur que està fent un bon servei per a activitats pedagògiques, com passava als del centre d’Hortsavinyà, però en aquest cas es tracta d’una finca privada, on el propietari té tot el dret a fer una gestió forestal responsable i a treure un rendiment econòmic, que en els temps que corren sol ser força escàs.

Cal tenir present que, a Catalunya, més del 70% dels boscos són de propietat privada, i si bé per una finca privada hi pot passar un camí públic sobre el qual el propietari no hi tingui cap dret, no és veritat que el bosc és de tots. Sí que ho és que des de sempre s’hi han fet uns usos comunals, que Marc August Muntanya explica molt bé en aquest article que us recomano llegir

Penso que, més enllà del cas concret de la pista dels Tres Termes, seria bo que rumiem una mica sobre les pistes de desembosc en general, sembla inevitable que hi siguin. Tret de casos concrets de boscos molt madurs i consolidats, en un bosc sense gestió és molt més difícil aturar un incendi que en un de gestionat. Com es pot treure la fusta sense un camió que la reculli? Fins a mitjan segle XX, al Montnegre es feia per arrossegament amb matxos o cavalls molt valents que estiraven els troncs amb cadenes fins al punt del desembosc, on es carregava amb carros i, més endavant, amb camions. 

Jo he vist treure verns i polles arrastrant-les amb un matxo fins al Salt, allà estimbar-les avall, i a sota ja hi arribaven els carros. El matxo ho arrastrava amb unes cadenes, i l’home a darrera amb una destral grossa clavada, guiava el tronc, perquè si no s’hauria enganxat. [Quimeta Pignatelli, Hortsavinyà]

Els últims anys que vaig tenir el cavall, m’havia dedicat molt als arbres que taiaven de vorada, amb el cavall arrossegar els arbres de la riera cap a la carretera on els pogués carregar el camió. Ho havia fet molt amb un cavall que tenia que era molt bo per arrossegar. 

Posaves dos tirants, un a cada cantó del collar del cavall. En aquí posaves un pal, hi enganxaves els dos tirants i llavors en aquí al mig una cadena de metro o aixís que hi enganxaves el tronc i el cavall ja tirava. S’enganxava per allà mig tot lo que vulguis, encara jo tenia un cavall que ho havia après perquè ho vam fer-ho bastant, que ho sabia fer molt bé, que un cop ja tenia un corriol no el vies d’agafar de davant, i jo darrere, si s’enganxava el desenganxava. Perquè si el cavall has d’anar portant-lo a davant, ja no pots fer feina a darrere. Però aquest, un cop havíem obert camí, ell sol ja tirava. Hi havien puestos molt dolents per dintre les rieres, amb els rocs, i eren feines que no ho podia fer ningú més. Fins que varen sortir els camions que portaven grua, perquè abans s’havien de carregar els camions a mà. [Josep Mª Pera, traginer de Sant Iscle]

També hi és en un mapa de 1915


A Osona, encara havia vist l’arrossegament a la dècada del 1980. Des de les Administracions s'accepta que les pistes de desembosc són necessàries per tal que els propietaris forestals puguin dur a terme una explotació racional dels seus boscos, però no es poden ignorar les conseqüències: increment de l'erosió -més forta com més pendent- i nova via per a motos i quads. A més, la majoria de pistes de desembosc s'empren durant una temporada i després queden en desús durant dècades; en ser amples el sol hi toca de ple i s'hi va fent un sotabosc espès altament inflamable. Això i els profunds xaragalls de l'erosió natural o de les motos, faran impossible l'accés als camions de bombers en cas d'incendi, cal remarcar-ho perquè de vegades es vol justificar la utilitat de les pistes amb l'argument de l'extinció d'incendis, però poques pistes de desembosc es mantindran per a aquesta utilitat.

Toni Barata, president de la cooperativa de propietaris forestals Agroforestal Vallesana, explica a la revista Vallesos: “Nosaltres ens acostem a la zona on s’està tallant amb camins i arrosseguem els troncs com podem, en fem piles i hi fem anar un camió perquè ho reculli”. Lamento no poder donar-ne més detalls, atès que el sr. Barata no concreta més a l’entrevista, però se’n desprèn que obren el mínim de pistes possible i seria una opció a explorar per evitar-ne una més gran proliferació.

El tema dels camins i pistes de muntanya és d’una gran complexitat, ben segur que en seguirem parlant.

29 de gener de 2021

Moció dels camins a Tordera: tota l'oposició a favor, tot el govern en contra

El 28 de gener s’ha debatut i votat al Ple de Tordera la moció per a la protecció dels camins tradicionals del Montnegre, presentada per ERC i CUP. L’antic municipi d’Hortavinyà, que aplegava les parròquies d’Hortsavinyà, Vallmanya i Sant Pere de Riu, amb un territori de 30 km2, va ser absorbit pel de Tordera el 1930. És en aquest territori on s’han malmès tres camins i on es reivindica llur protecció i la de dos més. Per tant, l’ajuntament de Tordera té una especial responsabilitat en el seu futur. Així ho va entendre qui va defensar la moció, Jordi Romaguera (ERC), que remarcà que no és una mirada nostàlgica al passat, sinó al futur, com s’està fent en altres comarques i països.

Per Oriol Serra (CUP): “Tenim espais d’alt valor patrimonial i ecològic. La moció posa de manifest que les administracions implicades han renunciat durant les darreres dècades a la preservació.”

També s’hi mostraren favorables Míriam Rocabruna (Cs) i Salvador Giralt (Comuns). Per tant, tots els grups de l’oposició.

La posició del govern municipal fou defensada per  Xavier Pla (Més Tordera), regidor de Medi Rural, Nàdia Cantero (Junts x Tordera), regidora d’àrees tan afectades pel tema com Territori i Sostenibilitat, i Medi Ambient, i el socialista Rafael Delgado. Tots tres coincidiren en creure’s a ulls clucs l’informe de la Diputació, aquell que han redactat els responsables de les accions que hem denunciat i que hem rebatut. És com si en un judici donéssim per bona una sentència redactada per l’acusat. Com digué Romaguera: “Des d’un despatx es pot fer el que faci falta i vostès s’ho creuen.”

Cantero afirmà que “la Diputació treballa perquè l’arranjament dels camins pugui garantir el seu bon estat de conservació i el lliure pas sense alterar les seves traces.” No hi ha pitjor cec que qui no vol veure.

Camí del Collet del Vent abans i després de passar-hi la Diputació

Xavier Pla s’hi estengué més. Algunes de les coses que digué no són certes i altres indueixen a confusió:

Un dels camins que es comentava, s’ha utilitzat per tenir accés a un finca privada per poder extreure la fusta del propietari.” Si això li ha explicat algun càrrec de la Diputació, d’aquests de qui tant se’n refia, sàpiga que l’han enredat. Bé, clar, si no és que entenem que les de Diputació també són finques privades, perquè pels camins malmesos només s’hi ha tret fusta de boscos de Diputació.

Les tasques de prevenció contra incendis demanen de vegades fer aquesta mena d’actuacions.” Certament, DE VEGADES, no sempre podem justificar les destrosses de camins tradicionals amb la prevenció d’incendis, i encara menys obrint pistes amb forts desnivells que al cap de 200 metres no tenen sortida.

Si miren les fotos i la visita in situ, els petits danys del camí seran de caires petits i que poden quedar solucionats en un temps, molt curt de temps.” Sembla que digui que ben aviat la mateixa natura ho deixarà tot com estava. Aquí té algunes imatges dels “petits danys”. A aquest pas, potser el que farà la natura, després dels talussos i pendents il·legals fets per les màquines, és esborrar el camí del tot.




L’alcalde, que no va intervenir en el debat, va cloure el tema explicant que cal eixamplar el camí cap a can Pica per garantir la continuïtat de l’escola d’Hortsavinyà: “Per qüestions de seguretat i d’urgència en cas d’incendi, s’ha d’eixamplar el camí. De fet, la Diputació en aquest cas no ho està fent, justament per respectar que aquests camins no es poden eixamplar”. Més embolicar la troca, sembla que insinuï que l’escola s’haurà de tancar per culpa dels qui demanem protegir els camins tradicionals. ¿Ara resulta que poden convertir en desembosc de camions un camí de bast i no poden eixamplar en algun punt la pista de Tordera a Hortsavinyà, la que fa servir tothom per a transit rodat? Si cal collar la Diputació per assegurar la continuïtat de l’escola d’Hortsavinyà, digui-ho, té cap dubte que si cal ho farem? I les famílies dels alumnes i altra gent. D’altra banda, confiem que, atès que a la Diputació hi teniu un càrrec important, formeu part de la Junta de Govern, i el Diputat delegat de Mobilitat, Espais Naturals i Prevenció d'Incendis Forestals sr. Josep Tarín és del  vostre mateix partit, trobareu la manera d’arreglar-ho. Però no barregem les coses, aquesta pista no té res a veure amb els camins que demanem protegir.

La moció no va prosperar pels 9 vots en contra dels regidors de l’equip de govern, i 8 a favor, dels regidors de tota l’oposició.

En conclusió, voten en contra perquè atorguen acríticament una total credibilitat a l’informe de la Diputació fet pels mateixos responsables de l’atzagaiada, “tot i que una part important de la moció hi estaríem d’acord tots els grups”, digué l’alcalde sr. Garcia. Doncs som-hi, si ho tenen tan clar facin una altra proposta i passem de puntetes sobre els disbarats de la Diputació. Els ho va dir Jordi Romaguera: “Si no se senten còmodes perquè vostès governen a la Diputació i ho veuen com un atac, ignorin aquest atac i fem un inventari de camins i establim mesures perquè es protegeixin realment els camins del nostre municipi i del Parc.”

Amb 84 km2, bona part dels quals al Montnegre, Tordera hauria de liderar al Maresme la recuperació i protecció dels camins tradicionals i compensar la deixadesa de funcions sobre aquest patrimoni públic des de fa mig segle. Reivindicar aquests camins és reivindicar la nostra història passada, però també la present i la futura. Si a altres comarques i països ja ho han entès i han posat fil a l’agulla, perquè els hi costa tant aquí? Acabin l’inventari que diuen que tenen mig fet i no ens facin combregar amb rodes de molí, el cadastre ens pot donar valuosa informació sobre els camins, però de cap manera supleix un inventari. Sapiguem què tenim i decidim què en fem.


26 de gener de 2021

Pineda tomba la moció sobre camins antics del Montnegre

Aquest dijous 28 de gener es debatrà la moció presentada per ERC i CUP, a Tordera, sobre camins antics del Montnegre. Mentrestant, al Ple del 25 de gener de Pineda, el grup municipal d'ERC ha presentat una moció similar a la de Calella. Tot i que els tres grups a l'oposició hi han votat a favor, els socialistes hi han votat en contra, fent prevaler la seva majoria absoluta.

M'he sentit amb l'obligació d'aclarir algunes afirmacions del regidor socialista, Sr. Macip, que he fet arribar a ell i als portaveus dels grups d'ERC, En Comú i JxCat, amb el text que publico aquí:

Corriol del Puig de la Torre


Bon dia.

Després de sentir la presentació i debat de la moció sobre camins del Montnegre, al Ple del 25 de gener, i com a persona que he denunciat públicament les males pràctiques de la Diputació en aquest tema, em sento amb l’obligació, primer, d’agrair el suport dels grups d’ERC, En Comú i JxCat, i en segon lloc, de desmentir rotundament unes afirmacions del Sr. Macip. A tots vostès adreço aquest correu.

El Sr. Macip ha dit, textualment: “Modificacions als camins, i tant, és que per fer el manteniment, la natura avança i de vegades es desmunten camins i s’han d’endreçar, i tot això té uns informes tècnics al radere”.

Sapigueu que aquests camins antics, en ser estrets i de pendent moderat, aguanten segles amb una erosió inapreciable. Si algun manteniment els cal de tant en tant és algun cop de dall per desbrossar alguna mata o branca baixa, de cap manera fer-hi entrar una gran màquina per eixamplar el camí per permetre-hi el pas de camions. La realitat és aquesta, s’ha fet per això i no per a un manteniment, el manteniment caldrà a partir d’ara perquè amb les noves característiques aquests camins sí que s’erosionen ràpidament, com podeu veure amb el del Collet del Vent, justament on es va vulnerar clarament la normativa de la pròpia Diputació referent a pendents i talussos.

Creure a ulls clucs un informe redactat pel mateix tècnic responsable de l’acció que es denuncia és força temerari, no es podia pas esperar que ell mateix anés en contra d’allò que n’és responsable. La meva resposta a aquest informe la podeu llegir aquí, si és del vostre interès.

El Sr. Macip diu que ens hem d’apropar a la realitat, i com que diuen que una imatge val més que mil paraules, a l'enllaç anterior trobareu imatges de l’estat dels camins afectats, abans i després de l’acció de la Diputació. Però encara ens hi podem apropar més, i si algú de vostès ho vol, estaria encantat de poder-vos-ho mostrar personalment sobre el territori quan acabi el confinament municipal.

Agraït per la vostra atenció.