18 de desembre del 2020

Calella aprova la moció sobre camins antics

El Ple municipal de Calella ha aprovat la moció presentada pels grups de ERC, CUP, CeC i Cs, que demana explicacions a la Diputació per haver malmès tres camins antics a Hortsavinyà, mesures de protecció d’aquests camins, aplicació de la Llei d’accés motoritzat al medi natural i ampliació del Parc Natural del Montnegre i Corredor per la serra de ca l’Estol i les Guilles.

És la primera votació d’aquesta legislatura que perd l’equip de govern, atès que el regidor de Ciutadans Guillermo Gomis es va afegir als de l’oposició perquè, digué, són plenament conscients de la importància de preservar el patrimoni viari històric. 9 vots a favor de la moció i 8 en contra, els del PSC —que no va intervenir en el debat— i els de Junts per Calella, que llur portaveu Albert Torrent va justificar perquè entén que la Diputació fa complir la llei al Parc cada dia, els camins afectats no són del terme de Calella, el que es denuncia no s’ajusta a la realitat, atès l’informe fet per Diputació i, segons va dir, els informes tècnics de la Diputació té per costum creure-se’ls.

Poca cosa podem esperar d’un regidor que se’n refia només dels informes d’una de les parts interessades i no escolta l’altra o ho comprova per ell mateix. PSC i JxCat governen la Diputació de Barcelona i sembla que el deure de partit va davant del deure amb els ciutadans. Hauria de conèixer el lligam ancestral entre Calella i Hortsavinyà, les generacions de calellencs que, per anar-hi, han emprat un dels camins malmesos, i com n’estan d’erosionats en alguns trams per la manca d’aplicació de la Llei d’accés motoritzat al medi natural, fet que sí que van denunciar tant el regidor d’ERC Xavi Ponsdomènech com el de Calella en Comú Josep Mª Juhé, tots dos usuaris i coneixedors directes de l’estat precari d’aquests camins. Ponsdomènech recordà que hi ha llocs on les roderes han fet esvorancs de fins a un metre i mig, Juhé afirmà que l’informe de la Diputació no diu la veritat (en vam parlar aquí), que són camins que han aguantat segles, però que en eixamplar-los s’inicia un intens procés d’erosió. La cupaire Núria Freixas afegí que la moció també l’havien treballat amb l’Associació d’Amics del Montnegre.

La victòria a Calella enceta un camí que ha de tenir continuïtat amb mocions a altres ajuntaments de la zona, però ens haurem d’esperar unes quantes setmanes per l’aturada nadalenca. Cal que la gent interessada en parleu amb els regidors, si no ho fem nosaltres no ho farà ningú, i si no ho fem ara, els pocs trams originals de camins tradicionals aniran desapareixent. Si ajornem aquest debat 10 anys més, no quedarà cap camí antic per salvar.


La fletxa marca per on segueix el camí de bast que uneix Fuirosos amb Sant Martí de Montnegre, tallat per una pista i amb les marques de l'erosió causada pel transit rodat. Foto de Lluna Martí Aragonès.





12 de desembre del 2020

Camins antics del Montnegre: moció a Calella

Durant molts anys hem vist, impotents, com es perden els camins antics amb l’absoluta indiferència de les Administracions per vetllar per aquest patrimoni públic, i com s’incompleix impunement, per manca de voluntat de fer-la complir, la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

Fins ara, les Administracions han mirat cap a una altra banda per no afrontar-ho. Podem fer canviar aquesta actitud si, en comptes de queixes estèrils, ACTUEM. És molt important que fem córrer arreu el suport a la moció que el 17 de desembre porten al Ple de l'ajuntament de Calella els grups d’ERC, CUP i Calella en Comú, amb aquests objectius:

–Fer l’inventari dels camins de Calella, inclosos els que no són de trànsit rodat.

–Requerir a la Diputació que protegeixi els camins antics del Montnegre i que no repeteixi les accions amb les que ja n’han malmès tres a Hortsavinyà.

–Requerir a les Administracions responsables perquè s’apliqui la Llei de regulació d’accés motoritzat al medi natural.

–Demanar la inclusió dins del Parc de les serres de ca l’Estol i de les Guilles, en terme de Calella.

–Que mocions similars es portin als Plens dels altres municipis que envolten el Montnegre.

Us adjuntem el text de la moció, perquè pot servir de model per a altres municipis. 

Erosió per transit rodat al Camí de les Costes


MOCIÓ PROTEGIM EL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

 Les darreres intervencions i actuacions sobre diversos trams d’antics camins públics, considerats tipus C (xarxa de senders excursionistes) de bast i de carro a Hortsavinyà, com per exemple al Camí del Puig, Camí de les Costes i el Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró, dutes a terme per la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, han deixat de manifest la vulneració en l’àmbit de la xarxa viària l’article 37 i 39, recollits en el Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, els quals especifiquen:

Art. 37. - Condicions tècniques i de disseny

Sobre la infraestructura viària de l'espai natural, sols s'admetran petites modificacions de traçat aconsellades per una millor adaptació topogràfica o per assolir una reducció de l'eventual impacte que es pugui produir en el seu entorn immediat. Aquests criteris operen com a bàsics per a les vies de nova construcció o per la reparació de les existents, preservant sempre les exigències raonables que imposa la circulació a través d'elles. En tot cas, es tindran en compte per a la redacció dels corresponents projectes, les condicions tècniques següents:

a) Pendents màxims: Xarxa tipus A: 10 per cent

b) Xarxa tipus B: 15 per cent

c) Sobre corbes de 200° es reduiran al 3 per cent

Art. 39. - Protecció de les vies i camins tradicionals

1. Es considera d'especial protecció totes les vies i camins públics que tradicionalment hagin possibilitat el trànsit de persones, carruatges, cavalleries i ramats, comunicant entre sí i amb els nuclis urbans les masies i explotacions agràries. Es consideren vies i camins protegits els següents:

a) camins ramaders, d'acord amb el que disposa la legislació sectorial vigent en aquesta matèria.

b) camins veinals i rural i d'altres camins públics.

c) senders excursionistes tradicionals.

Es prohibeix qualsevol activitat, obra o instal·lació que impedeixi el lliure pas per aquests camins. Les Administracions Públiques vetllaran pel manteniment de la xarxa de camins tradicionals, i perquè el trànsit de persones, animals i vehicles es faci per camins públics i no envaeixi els camins i les finques particulars.

2. La Diputació de Barcelona col·laborarà amb l'Administració competent en la matèria, en la classificació i assenyalament dels camins ramaders que travessin l'àmbit del present Pla Especial, igualment vetllarà per la seva custòdia i conservació. S'admet l'assenyalament específic dels Senders de Gran Recorregut, tenint en compte que les accions tendents al compliment de les finalitats esmentades hauran de comptar amb l'autorització prèvia de la Diputació de Barcelona, i es projectaran i realitzaran amb la col·laboració d’aquesta.

Així doncs, els trams dels camins afectats per la intervenció de la Diputació de Barcelona, que es podien considerar de tipus C (xarxa de senders excursionistes), han estat convertits de facto en tipus B, atès que de tenir les amplades pròpies d’un camí de ferradura (camí de les Costes i del Collet del Vent) o d’un antic camí de carro (camí del Puig), s’han eixamplat per permetre-hi l’entrada de camions per a desembosc de llenya, i amb una mitjana de desnivell del 20% en un d’ells, quan no poden superar en cap tram el 15% de desnivell.

La importància de caminar com a pràctica lúdica, esportiva, cultural i emocional continua creixent de manera constant i la demanda senderista està fent aflorar tensions en l’ús dels camins, pel que cal determinar amb rigor a qui en correspon la propietat. El Parc del Montnegre i el Corredor, com tota Catalunya, presenta un ric patrimoni viari tradicional cridat a acomplir noves funcions socials que retornen al seu ús original aquests vells camins: passar-hi a peu.

Totes les vies destinades a la mobilitat terrestre integren una única xarxa de comunicacions de naturalesa territorial que, tot i la seva diversitat i jerarquies, forma una unitat funcional atès que integra tots els nivells del sistema territorial, des dels corriols fins a les autopistes. Així, el conjunt de vies presents en els espais rurals i naturals, i especialment els camins tradicionals, per molt humils que siguin, estiguin nets o emboscats, erosionats o ben conservats, són elements substantius d’aquesta infraestructura viària.

En l’àmbit de l’ús públic, els usuaris no motoritzats són progressivament expulsats de la xarxa viària de titularitat pública per la confluència de diferents factors: abandó de la xarxa de camins rurals tradicionals, circulació rodada en camins o corriols on els és prohibit i privatització de camins públics.

Les transformacions al medi rural, el despoblament de les masies i l’oblit de la tradició, amb la desaparició del coneixement dels vells camins que tenien els nostres padrins, fa més urgent la necessitat de disposar d’un registre oficial dels camins que comprengui el domini públic municipal.

L’inventari dels camins permet al municipi exercir plenament les facultats que la llei li atorga per a la defensa del seu patrimoni, especialment la recuperació d’ofici de la possessió indegudament perduda. D’altra banda, els camins inventariats que tenen un valor històric o cultural sobresortint es poden incorporar al catàleg de patrimoni històric i rebre la protecció pròpia dels béns culturals.

La demanda creixent d’aquests espais en temps de pandèmia i en context d’emergència climàtica, ens ha de fer conscients de la seva importància i responsables de la seva protecció.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya de Calella proposa al Ple d’aquest Ajuntament l’aprovació dels següents

ACORDS

PRIMER.- Elaborar l’inventari de camins del terme municipal de Calella, incloent-hi els de titularitat pública que no són de trànsit rodat.

SEGON.- Requerir a la Diputació de Barcelona perquè doni compliment als objectius del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, publicat en el DOGC núm. 1300 de l’1 de juny de 1990, restaurant, en la mesura del possible, els trams dels camins afectats per la vulneració dels articles 37 i 39 del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, per deixar-los tal i com eren. Alhora, establir mesures i protocols d’actuació per impedir que actuacions similars es tornin a repetir.

TERCER.- Requerir a la Diputació i a la Generalitat per tal de fer complir la Llei de regulació d’accés motoritzat al medi natural, i evitar la circulació de transit rodat fora dels camins autoritzats.

QUART.- Requerir a la Diputació de Barcelona accelerar la revisió i actualització del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, aprovat el 20 de juliol de 1989, comptant amb la participació d’ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme, propietaris, veïns i veïnes i altres sectors o entitats afectades. I proposar-hi l’ampliació dels límits del Parc en el terme de Calella amb la inclusió de la serra de ca l’Estol i serra de les Guilles.

CINQUÈ.- Fer arribar els acords aprovats al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, al Consell Comarcal del Maresme i als Municipis d’Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars del Vallès, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.

 

Xavier Ponsdomènech Basart

Portaveu del Grup Municipal d’ERC Calella

Calella 3 de desembre de 2020

 

Sebastián Tejada García

Portaveu del Grup Municipal de Calella en Comú- En Comú guanyem

 

Núria Freixas Rojas

Portaveu del Grup Municipal de la CUP Calella

10 de desembre del 2020

Salvem els camins antics del Montnegre (2)

Els nombrosos correus enviats a diverses adreces de la Diputació de Barcelona a partir del 23 de novembre, han rebut resposta aquest 10 de desembre. Ho agraïm, però la considerem incompleta i insatisfactòria, i per això els contesto amb el text que us adjunto, i que us animo a copiar i enviar, si hi esteu d'acord i creieu que val la pena seguir amb aquesta campanya per salvar els camins tradicionals.

Des dels ajuntaments també es mou alguna cosa. Començarà el de Calella, on al Ple del 17 de desembre es presentarà una moció en el mateix sentit, signada de moment per CUP i ERC, i a la que ens agradaria que s'hi afegissin més grups. Confiem que mocions similars es presentin a altres ajuntaments del Maresme i Vallès Oriental, i que siguin aprovades pot dependre de la pressió que exercim els ciutadans i entitats interessades. Ara és el moment que tots els qui estimem els camins antics actuem. Les raons que em mouen a respondre les trobareu al text del correu.

Aquestes són les adreces (publicades al web de la Diputació) on proposo enviar el text amb còpia oculta (CCO):  tarincj@diba.catponsvp@diba.catgs.espaisn@diba.catot.parcsn@diba.catmutbjs@diba.catdiazrp@diba.catcorbachocc@diba.catp.montnegre@diba.cat, garciacjc@diba.catmascarellcf@diba.catmelgaresal@diba.cattarafaog@diba.catgr.pp@diba.cat

amb l'assumpteProtecció camins antics Montnegre

TEXT DEL CORREU:

Senyora, senyor:

Els agraeixo la resposta al correu que els vaig enviar sobre els camins tradicionals del Montnegre. Que les Administracions contestin a les inquietuds expressades pels ciutadans que les financen és un bon punt de partida. Entenc la resposta com una explicació pública als fets que denunciàvem, i interpreto que els responsables directes són els dos signants de l’informe.

Els faig notar, però, que no es diu res sobre les nostres demandes de:

Restaurar, en la mesura del possible, aquests trams de camins per deixar-los tal i com eren.

–Establir mesures i protocols d’actuació per impedir que actuacions similars es tornin a repetir.

Ni tampoc sobre la inclusió a la xarxa de senders excursionistes, amb totes les conseqüències de protecció, del Camí de les Costes, del Puig, del Collet del Vent, del Suro del Llop i dels Morts; ni tampoc fan cap esment a previsions per fer complir la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

Dit això, les respostes de l’informe, a més, en algunes afirmacions són esbiaixades o equivocades, i demostren un desconeixement del territori afectat per part dels autors, preocupant per la capacitat que tenen d’incidir-hi, atesos els seus càrrecs.

Quan s’afirma “el senderisme és una activitat que ha anat prenent cada cop més força a mesura que s’ha progressat en la societat del benestar, principalment en els darrers 50 anys”, obvien que el senderisme o excursionisme té, a Catalunya, un fort arrelament des de, pel cap baix, el 1880. Durant tot el s. XX hi ha hagut colles excursionistes, organitzades o espontànies, més encara en zones com el Montnegre i Corredor, que empraven els antics camins de carro i de bast, com es pot comprovar en els textos d'Artur Osona. L’existència de la línia de ferrocarril a la costa i al Vallès va fer que la travessa del Montnegre fos un clàssic de l’excursionisme català, especialment entre Calella o Pineda i Hostalric, passant per Hortsavinyà i Ramió, o per Hortsavinyà i Fuirosos si el destí era l’estació de tren Riells-Viabrea.

Quan es diu “reclamant sovint per al seu gaudi camins que mai no han tingut un ús públic en temps passats”, s’indueix a posar en dubte que els camins que reivindiquem com a públics, ho siguin. Si realment ho creuen així, si us plau, concretin quins dels cinc que esmentem són privats.

Pel que fa a cadascun dels tres camins dels quals denunciem males pràctiques per part de la Diputació:

Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró

Es torna a fer palès el desconeixement del territori. Justament, en aquest cas, el nom ho deixa ben clar, és el camí que va del Collet del Vent al forn de Mascaró, però els autors el confonen amb el que, partint del Collet del Vent, va al cim del turó de l’Hostal. Per necessitats logístiques, seria ben estrany fer un forn, tant si fos de calç com de rajoleria, dalt d’un cim. No sabem si la confusió és per ignorància o per esquivar donar resposta a allò que denunciem, perquè en aquest cas, a més de fer malbé un antic camí de bast, s’ha vulnerat l’art. 37a del Pla Especial, atès que la mitjana de desnivell del tram obert és del 20%, superant el màxim establert del 15%, i és possible que també l’art. 37e, on diu que els talussos no podran superar l’alçada màxima de 3 metres. A la pràctica, l’incompliment d’aquests articles ha provocat esllavissades del terreny que, tot just al cap de 3 anys d’obrir la pista, ja impossibiliten l’accés de vehicles.

Camí de les Costes

Té la condició de camí veïnal, tot i haver perdut el seu ús en les darreres dècades.” Novament, es demostra el desconeixement de la realitat del Parc. L'any 1998, els concessionaris del Punt d'Informació d'Hortsavinyà van coordinar una neteja i recuperació del Camí de les Costes, durant unes quantes jornades i amb més d'un centenar de voluntaris, molts dels quals portats per la pròpia Diputació, atès que eren dels "Amics dels Parcs". Des de llavors, aquest camí és emprat per molts excursionistes.

Òbviament, la nostra denúncia era sobre el tram de camí de bast fet malbé el 2019, conegut com el Pas Ombrívol, no pas sobre pistes obertes molts anys enrere. Es volen minimitzar les alteracions al tram 3, però convertir en pas de camions un camí de bast no s’aconsegueix eixamplant només un metre, i és molt subjectiu qualificar de “manteniment” aquesta acció sobre un camí de bast. Afortunadament, les roques properes a la d’en Cona van impedir que la màquina continués la destrossa més avall.

Camí del Puig

El Camí de Can Puig no gaudiria de cap consideració especial des del punt de vista de text normatiu del Pla Especial”; “Com es pot veure, aquests camins ja tenien una funció de camins de desembosc a l’any 1956”.

Abans que res, cal aclarir que el nom correcte és “Camí del Puig”, atès que a Hortsavinyà no hi ha hagut mai cap masia que es digués “can Puig”. Que no tingui cap consideració especial en el Pla Especial no el desqualifica com a camí tradicional subjecte a l'art. 39, sobre protecció de les vies i camins tradicionals. I, efectivament, a diferència dels altres dos, el tram afectat era un camí de carro d'uns 2 m. d'amplada emprat per a desembosc, que en aquell temps es feia amb matxos i carros, no pas amb camions.

Conclusions de l’informe de Diputació

No es constata que s’hagi realitzat cap actuació, dins de finca propietat de la Diputació de Barcelona, que hagi pogut deteriorar l’estat dels camins objecte de queixa”; “Més al contrari, l’arranjament de camins realitzat ha garantit el seu bon estat de conservació i el lliure pas, sense alterar les seves traces, tal com estipula el text normatiu del Pla Especial”.

Un senzill cop d'ull a imatges d'abans i després de l'acció de Diputació ens mostren si han estat o no deteriorats aquests camins tradicionals i si s’han alterat o no les seves traces.

Fins fa uns 50 anys, els camins tradicionals eren bàsics en la xarxa de comunicacions rurals. Amb l’èxode massiu a partir de 1960 i l’obertura de vies modernes per a vehicles, molts d’aquests milers de quilòmetres que són un immens patrimoni col·lectiu, van quedar temporalment sense manteniment, però tot just tres dècades després es començaren a revalorar, seguint l’estela de França, Regne Unit o Suïssa. A Catalunya, molts territoris ja fa anys que hi treballen i potser l’exemple més notable és Itinerànnia, xarxa de 2.500 km de camins tradicionals repartits pel Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà. A Mallorca i Menorca també s’hi ha treballat molt, o al Pallars, on aquests dies és notícia el premi de la Fundació Carulla al Museu dels Camins.

Al Montnegre i Corredor, la Diputació, com a gestora del Parc Natural, havia d’haver estat capdavantera en la recuperació dels camins tradicionals, se li va reclamar fa més de 20 anys sense que en fessin cap cas, ans al contrari, entre 2016 i 2019 ha malmès tres trams i ho pretén justificar amb una interpretació de l’articulat del Pla Especial en sintonia amb el desinterès històric pel tema: ni han impedit l’ocupació i tancament de camins públics, ni es comprometen a no malmetre’n cap més, ni han investigat quins són els camins ramaders, ni s’han pres seriosament la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

En definitiva, els autors de l’informe que ens fan arribar com a resposta són els responsables de les accions i és lògic que les defensin. Per això, i perquè les nostres preguntes anaven més enllà, ens interessen les respostes dels seus superiors tècnics i polítics, per saber si en comptes de mirar endavant i admetre que la recuperació i valoració d’aquests camins va en augment i és una aposta de futur, opten per una postura immobilista, i si mentre arreu s’adonen de la riquesa patrimonial d’aquest bé comú, ells tanquen els ulls a l’evidència i negligeixen el deure de vetllar pel patrimoni de tots.

Per tot això, els agraeixo de nou la resposta, però com que la considero incompleta i decebedora, els demano un canvi de rumb per tal de donar una protecció efectiva als camins tradicionals del Montnegre i Corredor, en compliment de l’art. 37 del Pla Especial, de la Llei d’accés motoritzat al medi natural i de les demandes de la ciutadania.

NOM I DNI

Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró, abans i després



Camí del Puig, abans i després

Camí de les Costes, abans i després

2 de desembre del 2020

Cal un inventari de camins antics

El 23 de novembre fèiem públiques un seguit de demandes a la Diputació de Barcelona i demanàvem que s’enviés un correu a unes adreces. No podem saber quants se n’han enviat, però intuïm que han estat nombrosos i us animem a seguir-ne enviant, si encara no ho heu fet i hi esteu d’acord.

Que sapiguem, i com esperàvem, de moment Diputació no ha dit ni piu, però això no vol dir que aquests correus no hagin causat rebombori. La pressió que estem exercint els particulars cal traslladar-la ara als ajuntaments, i cercar la complicitat d’entitats i grups municipals. Nosaltres hem informat, fins ara, a grups municipals amb representació als consistoris de Tordera, Palafolls, Malgrat, Pineda, Calella, Sant Cebrià i Sant Iscle, i l’entrada d’avui els pot servir de base per presentar mocions i que els equips de govern posin fil a l’agulla.

El problema d'origen és que cada ajuntament té l'obligació legal de tenir un inventari de camins i la majoria no el tenen o és molt incomplet. Això fa que, molt sovint, ni vianants ni propietaris sàpiguen amb certesa si un camí és privat o públic. Des de sempre, els drets de pas i la titularitat dels camins ha estat font de conflictes. Les Administracions ho saben i rarament, per pròpia iniciativa, hi voldran posar ordre. Només si hi ha una pressió constant i visible dels potencials usuaris, els càrrecs polítics i tècnics es decidiran a fer-hi alguna cosa.

El text que segueix pren com a base aquests documents de la Generalitat, que us podeu descarregar o consultar:

http://empresa.gencat.cat/web/.content/20_-_turisme/coneixement_i_planificacio/senyalitzacio/arxius/ManualSenyalitzacioCamins-MobilitatNoMotoritzada.pdf

https://territori.gencat.cat/web/.content/home/06_territori_i_urbanisme/IDAPA/30_documentacio/senderisme/inventari_camins/decleg_inventari_camins_2015.pdf

PROPOSTES PER A MOCIONS MUNICIPALS

La valoració de la importància de caminar com a pràctica lúdica, esportiva, cultural i emocional continua creixent de manera constant. El Montnegre, com tota Catalunya, presenta un ric patrimoni viari tradicional cridat a acomplir noves funcions socials que retornen al seu ús original aquests vells camins: passar-hi a peu.

Totes les vies destinades a la mobilitat terrestre constitueixen una única xarxa de comunicacions de naturalesa territorial que, tot i la seva diversitat i jerarquies, forma una unitat funcional que integra tots els nivells del sistema territorial, des dels corriols fins a les autopistes. Així, el conjunt de vies presents en els espais rurals i naturals, i especialment els camins tradicionals, per molt humils que siguin, estiguin nets o emboscats, erosionats o ben conservats, són elements substancials d’aquesta infraestructura viària.

En l’àmbit de l’ús públic, els usuaris no motoritzats són progressivament expulsats de la xarxa viària de titularitat pública per la confluència de diferents factors: abandó de la xarxa de camins rurals tradicionals, circulació rodada en camins o corriols on és prohibit i privatització de camins públics.

CAMINS PÚBLICS

A Catalunya, els inventaris municipals de camins, obligatoris d’acord amb el que estableix la Llei municipal i de règim local i recull el seu Reglament, són l’eina fonamental per a la defensa dels camins públics. Hi diu que han de disposar d’un inventari actualitzat dels seus béns, inclosos els vials no urbans destinats a l’ús públic, en la seva condició de béns de domini públic i, per tant, inalienables, inembargables i imprescriptibles.

Cal inventariar tant camins rodats (pavimentats o no) com camins no aptes per a la circulació motoritzada (camins de bast o ferradura i corriols o senders), amb independència de l’ús actual o de l’estat de conservació. Sovint els inventaris municipals existents no són exhaustius, perquè no incorporen la xarxa històrica de camins de bast no apta per a la circulació de vehicles automòbils.

Per a la inclusió d’un camí a l’inventari és suficient l’existència d’indicis que suportin la presumpció de la seva naturalesa pública, acreditable a través d’un ampli ventall de fonts documentals (cartogràfiques i fotogramètriques, administratives, literàries, orals, etc.), atès que l’inventari no té caràcter constitutiu de la propietat dels béns inventariats, quedant reservada en cas de litigi la determinació de la seva propietat efectiva als tribunals de la jurisdicció civil.

Atesa llur naturalesa històrica, el títol d’adquisició dels camins serà generalment la possessió del bé des de temps immemorial. El cadastre no és un inventari de camins i no pot substituir l’inventari municipal.

Les transformacions al medi rural, el despoblament de les masies i l’oblit de la tradició, amb la desaparició del coneixement dels vells camins que tenien els nostres avis, fa més urgent la necessitat de disposar d’un registre oficial dels camins que comprengui el domini públic municipal.

L’inventari dels camins permet al municipi exercir plenament les facultats que la llei li atorga per a la defensa del seu patrimoni, especialment la recuperació d’ofici de la possessió indegudament perduda. D’altra banda, els camins inventariats que tenen un valor històric o cultural sobresortint es poden incorporar al catàleg de patrimoni històric i rebre la protecció pròpia dels béns culturals.

CLASSES DE CAMINS TRADICIONALS

Els camins tradicionals són aquells camins històrics d’origen preindustrial, concebuts originàriament per al trànsit no motoritzat, a peu o amb carruatge, que no han estat modificats substancialment i presenten encara les seves característiques originals. La denominació de camí històric resulta més àmplia i pot incloure traçats històrics transformats en vies modernes.

Camins rals o camins reals: En la tradició catalana, són els camins públics que posaven en comunicació les poblacions principals.

Camins veïnals: En la tradició catalana, són els camins públics que van de poble a poble, o del poble a la carretera i sovint s’usa com a sinònim de “camí ral”.

Corriols o senders: Camins concebuts originalment per al pas de vianants a peu, no aptes actualment per a la circulació de vehicles de quatre rodes. Llur amplada pot ser inferior a 1 metre.

Camins de bast o ferradura: Camins concebuts originalment per al pas d’animals de càrrega, no aptes actualment per a la circulació de vehicles de quatre rodes. Llur amplada és generalment inferior a 2 metres.

Camins de carro o camins carreters: Camins concebuts originalment per al pas d’un carro tirat per animals. Llur amplada al Montnegre és generalment d’entre 2 i 3 metres.

Carrerades o camins ramaders: Anomenats també cabaneres i pas ramader, els camins seguits tradicionalment pel bestiar transhumant en els seus desplaçaments periòdics per a l’aprofitament de les pastures naturals.

XARXA DE CAMINS

En la concepció actual dels camins tradicionals es consideren dos models a valorar. El model francès, basat en senyalització d’itineraris, és a dir, rutes amb l’objectiu d’indicar el trajecte d’un lloc a un altre, com els Senders de Gran o de Petit Recorregut (GR, PR), i el model suís, on les indicacions d’itineraris poden ser complementàries, però on el sistema bàsic de senyalització s’entén de la mateixa manera que la senyalització de carreteres, és a dir, indicadors de direccions i distàncies a punts de referència concrets. Per als suïssos, allò important és la funcionalitat, és a dir, una xarxa de camins per desplaçar-se per la totalitat del territori.

La diferència entre una xarxa i un conjunt d’itineraris entrecreuats rau en el fet que el funcionament de la primera es fa a partir de la connexió entre nodes seguint el principi de “tots en tots”. Així funcionaven les xarxes històriques de camins i actualment és el model preferit unànimement pels tècnics catalans. És el model triat al Priorat, al Pallars o de Itinerànnia, xarxa de 2.500 km de senders a les comarques del Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà.

SENYALITZACIÓ I MANTENIMENT

Establir una xarxa de camins senyalitzats no implica, de cap manera, haver de senyalitzar tots els camins existents; seria impossible atesa l’extensió de les xarxes viàries formades pels antics camins tradicionals al nostre país. Senyalitzar una xarxa de camins per al trànsit no motoritzat suposa analitzar, prioritzar i triar uns determinats camins en funció dels objectius de connectivitat que es busquin i, molt especialment, en funció de les capacitats de manteniment tant de la infraestructura —els camins— com de l’equipament —la senyalització.

Un altre aspecte bàsic és que, atès l’incompliment total de la Llei de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, en la que totes les Administracions hi tenen una part de responsabilitat, cal reclamar-los la voluntat i els mitjans per a l’aplicació de la llei.

D’altra banda, el condicionament de la xarxa històrica de camins requereix sempre la recuperació i l’arranjament d’antics camins abandonats, malmesos, embardissats, de vegades també usurpats —no n’hi ha prou amb instal·lar banderoles i pintar marques— i això requereix la complicitat de les administracions titulars, que han d’exercir les seves competències i obligacions en l’àmbit de la defensa del domini públic.

Els ciutadans podem adreçar-nos directament als ajuntaments perquè compleixin llurs obligacions i a la Diputació perquè no faci malbé més camins antics i perquè hi té molt a dir, especialment dins dels límits del Parc Natural, o podem presentar unes demandes concretes per mitjà d’una entitat o dels grups polítics amb representació al consistori que vulguin donar-hi suport.

En presentar mocions als Plens municipals, primer convé saber si al municipi s’ha fet l’inventari de camins i, en cas afirmatiu, poder-lo consultar per valorar si s’ha fet bé, si està complet o si és molt parcial. Per assolir objectius, cal que siguin el més concrets possibles. Tal i com proposo per als camins d’Hortsavinyà, el més idoni és reivindicar d’entrada uns camins concrets. Els interessats —particulars, entitats o grups— poden avançar feina cercant informació sobre els camins públics tradicionals preguntant a la gent gran del territori, i els ajuntaments, si els cal, poden contractar empreses especialitzades i reconegudes —que n’hi ha— en fer inventaris de camins.

La preservació o recuperació dels camins públics tradicionals només es farà si la gent a qui ens importa no ens quedem de braços plegats i actuem coordinadament.


Camí dels Morts. Va de darrera can Verd al cementiri de Sant Pere de Riu

23 de novembre del 2020

Salvem els camins antics del Montnegre

Les xarxes socials ens van molt bé per esbravar-nos quan ens hem emprenyat per alguna cosa. Sovint, un cop expressada i feta pública la nostra indignació, ens donem per satisfets o, si més no, alleugerits, i aquí s’acaba el tema. Però si volem ser conseqüents i aspirem a millorar el món que ens envolta, amb rondinar no n’hi ha prou i cal ACTUAR.

Molta gent us heu interessat per la destrossa en els camins antics d’Hortsavinyà (serra del Montnegre) que ha perpetrat el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i alguns pregunteu, molt encertadament: QUÈ PODEM FER?

Camí del Collet del Vent, abans i després de ser arrasat

El primer pas és difondre per les xarxes aquest disbarat perquè més gent ho sàpiga. Això ja ho estem fent i hem de seguir fent-ho.

El segon pas és que els responsables tècnics i polítics, directes i indirectes, d’aquesta destrossa sàpiguen que ho sabem, fent-los arribar la nostra queixa i reclamacions: presidenta de la Diputació, diputat d’Espais Naturals, president de l’Àrea d’Espais Naturals, gerent del Servei de Parcs Naturals, cap de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals, director del Parc Montnegre-Corredor, alcalde d’Hortsavinyà (el del municipi de Tordera), portaveus o enllaços a la Diputació de tots els grups polítics que hi són representats: ERC, PSC, JxCat, Comuns, Cs, PP, TxT.

L’objectiu següent serà iniciar converses entre les Administracions i sectors afectats per tal de tirar endavant les propostes que fem en l’escrit que proposo enviar a la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín (marinmm@diba.catamb còpia oculta (CCO) a totes aquestes adreces —que estan publicades al web de la Diputació: (tarincj@diba.cat, ponsvp@diba.cat, gs.espaisn@diba.cat, ot.parcsn@diba.cat, mutbjs@diba.cat, diazrp@diba.cat, corbachocc@diba.catp.montnegre@diba.cat, garciacjc@diba.cat, mascarellcf@diba.cat, melgaresal@diba.cat, tarafaog@diba.cat, gr.pp@diba.cat), amb l'assumpte: Protecció camins antics Montnegre

TEXT DEL CORREU:

Senyora, senyor:

Us escric per fer-vos saber la meva protesta per l’actuació del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona que ha produït la destrossa de diversos trams d’antics camins públics, de bast i de carro, a Hortsavinyà: al Camí del Puig, Camí de les Costes i Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró. La majoria d’aquests trams passen per propietats de la Diputació, Administració que hauria de donar exemple de respecte als valors etnològics i al patrimoni històric del Parc, i de compliment de la seva pròpia legislació, però després de 31 anys de gestió ha demostrat una molt escassa sensibilitat en aquests aspectes, vulnerant en l’àmbit de la xarxa viària l’article 37 i 39 del Pla Especial del Montnegre-Corredor, que diu: 

Article 39.- Protecció de les vies i camins tradicionals

1. Es considera d'especial protecció totes les vies i camins públics que tradicionalment hagin possibilitat el trànsit de persones, carruatges, cavalleries i ramats, comunicant entre sí i amb els nuclis urbans les masies i explotacions agràries. Es consideren vies i camins protegits els següents:

a) camins ramaders, d'acord amb el que disposa la legislació sectorial vigent en aquesta matèria.

b) camins veïnals i rural i d'altres camins públics.

c) senders excursionistes tradicionals.

Es prohibeix qualsevol activitat, obra o instal·lació que impedeixi el lliure pas per aquests camins. Les Administracions Públiques vetllaran pel manteniment de la xarxa de camins tradicionals, i perquè el trànsit de persones, animals i vehicles es faci per camins públics i no envaeixi els camins i les finques particulars.

 I l’art. 37, on diu:

 a) Pendents màxims:

Xarxa tipus A: 10 per cent

Xarxa tipus B: 15 per cent

 Els camins esmentats, que abans de la intervenció de la Diputació es podien considerar de tipus C (xarxa de senders excursionistes), ara convertits de facto en tipus B, no poden superar en cap tram el 15% de desnivell. El del Collet del Vent, en la totalitat del tram arrasat té una mitjana de desnivell del 20%, i superior en algunes parts, una vulneració més del Pla Especial per part de qui el va redactar i l’hauria de fer complir.

Per tot això, demano a la Diputació de Barcelona:

1. Una explicació pública de perquè ha vulnerat el seu propi Pla Especial.

2. Esbrinar i exigir responsabilitats als responsables directes de la vulneració.

3. Restaurar, en la mesura del possible, aquests trams de camins per deixar-los tal i com eren.

4. Establir mesures i protocols d’actuació per impedir que actuacions similars es tornin a repetir.

5. Després de 31 anys de gestió del Parc, començar a definir, amb la participació de veïns i altres sectors o entitats afectades, la xarxa de tipus C (xarxa de senders excursionistes).

I per començar a fer camí, els proposo que en l’antic terme del municipi d’Hortsavinyà siguin considerades vies de tipus C, amb totes les conseqüències de protecció:

1. El camí de les Costes, antic camí que uneix Hortsavinyà amb Pineda, que surt del centre d’Hortsavinyà, passa per les masies de can Soler de Moncal, cal Vicari i desemboca a la pista de Pineda prop del mas Furriol.

2. El camí del Puig, antic camí de carro, que surt del coll de Palomeres, passa pel coll de les Planes i acaba al coll d’en Benet Vives; i el trencall que va a parar al forn de calç de can Pica.

3. El camí del Collet del Vent, damunt del centre d’Hortsavinyà, que va al forn de rajoleria de Mascaró.

4. El camí del Suro del Llop, antic camí que uneix Hortsavinyà amb Tordera, que passa per l’ermita de l’Erola, la Miranda, Suro del Llop, Suro de la Griva, creu d’en Vilà, i enllaça amb la pista de Tordera darrere de can Verdaguer de Vallmanya.

5. El camí dels Morts, que surt de darrera can Vert de Sant Pere de Riu i arriba a l’església de Sant Pere de Riu.

Les meves queixes i propostes són per donar compliment a objectius del Pla Especial Montnegre-Corredor que durant els seus 31 anys de vigència no s’han tirat endavant, així com de la Llei 9/1995 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, que després de 25 anys de vigència, segueix sense aplicar-se.

En espera de la vostra resposta, us saludem atentament.


El vostre nom i nº DNI





13 de novembre del 2020

Camins antics arrasats per la Diputació de BCN

La serra del Montnegre és rica en patrimoni natural i històric. Bona part del massís gaudeix de la teòrica protecció d'un parc natural, que va ser declarat el 1989, gestionat per la Diputació de Barcelona. Per molts dels qui aleshores hi vivíem, això ens va esperançar, vam creure que s'aturaria la degradació del patrimoni que se'ns desfeia, però pel que fa a l'històric i etnològic, el balanç de 31 anys de gestió és tan pobre que només se m'acut l'adjectiu de decebedor.

Va costar Déu i ajut que s'adonessin del valor del forn de calç de can Pica i que li fessin un petit repàs. Al Montnegre també hi tenim forns de rajoleria, de carbonet, places carboneres a manta... Però així com aquests elements ja només els podem contemplar com un testimoni d'activitats antigues, hi ha un altre element antic que segueix plenament útil si se'l manté en condicions: la xarxa d'antics camins públics de bast i de carro, uns camins ideals per fer a peu perquè aquella gent coneixia molt bé el territori i sabien per on fer-los passar de manera que els pendents fossin el més ben repartits possible, altrament els matxos o els carros carregats no hi haurien passat. Aquests són els camins ideals per caminar i conèixer la muntanya, exclusius per a vianants i lluny de les polsegueres, el fum i el brogit dels cotxes, camins traçats fa centenars o milers d'anys i que requereixen un manteniment mínim.

És vergonyós que la Diputació de Barcelona i el seu Servei de Parcs Naturals, que hauria de vetllar pel respecte al patrimoni, es dediqui a destruir el patrimoni històric i etnològic del Montnegre a les seves propietats i a les dels altres. Des de 2016 han destrossat el Camí del Puig (un antic camí de carros), el camí del Collet del Vent al forn de Mascaró (camí de bast), i fa poc el Pas Ombrívol, un tros del Camí de les Costes, l'antic camí de bast d'Hortsavinyà a Pineda. Fins quan ho permetrem i com COLLONS ho aturem? Aquests camins públics ancestrals els vam recuperar a cop de dall gent voluntària fa una vintena d'anys. Sembla que ells no han après res i segueixen mantenint ineptes que fan i desfan sense tenir ni punyetera idea d'aquell territori, de la seva història, la seva gent i la seva riquesa. Fa 25 anys ja van desgraciar l'Hostal Vell d'Hortsavinyà i van enterrar la font de sant Llop, saltant-se les seves pròpies normes. Ara tallen alzinars adults, ideals per a activitats pedagògiques i banys de bosc, i ens arrasen aquells camins que durant 20 anys vam recuperar i mantenir amb la nostra suor. Si no els aturem nosaltres, ells no s'aturaran pas. I seria bo saber quins tractes fan amb els rematants, els empresaris que els hi tallen la llenya. Aquí teniu fotos de com eren aquests camins ara destrossats, el del Collet del Vent, el Pas Ombrívol del Camí de les Costes, i el camí del Puig abans i després de passar-hi la Diputació.



Camí del Puig, abans i després de ser arrasat



El Pas Ombrívol del Camí de les Costes, abans de ser arrasat

Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró, tram ara arrasat



Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró