Hortsavinyà |
Hortsavinyà 50 anys enrere |
Hortsavinyà és un dels dos pobles situat a les
parts altes de la serra del Montnegre —l’altra és Montnegre, del que n’hem
parlat en l’anterior article.
Can Borra, quan era l'Hostal Nuebo |
Els seus aires sans eren recomanats com
a remei per millorar les malalties respiratòries i això va fer que hi
proliferessin hostals i masies que oferien habitacions per a estades familiars
força abans que d’això se’n digués turisme rural. A mitjan segle xx n’hi havia tres, l’Hostal Vell, el de
la Glòria (can Pica) i el Nou (can Borra). Els dos primers, a més, competien
per veure qui feia els balls més lluïts.
Aquests balls eren molt concorreguts, se’n
feien cada diumenge amb manubri i per les festes assenyalades amb músics, i hi
pujava força gent d’altres pobles.
Pujaven de Calella, de Tordera, de Vallmanya,
molta gent per les festes. La de sant Llop era el primer de setembre [festa
major], santa Eulàlia el 10 de desembre, i el Roser, la festa de l’Erola, el
dilluns de la segona pasqua. Per l’Erola portaven la marededéu a l’iclésia,
feien missa i anaven en professó cantant el rosari i portant la marededéu fins
l’Erola. Els goigs es cantaven un cop eren a l’ermita. Santa Eulàlia era la
festa petita, amb ball de tarda i nit, però llogaven un acordeonista, i per
l’Erola també. [Ramon Rabionet, en Serra]
Orquestra Jadris a can Pica. Dècada 1950 |
Després de perdre’s, la festa de Santa Eulàlia
es torna a celebrar cada 8 de desembre des del 1998, gràcies a les actuacions que ofereix la
Diputació, amb un espectacle especialment adreçat als alumnes de l’escola
d’Hortsavinyà i a tot el públic infantil i, per seguir amb la tradició, un ball
com els que es feien temps ha. Enguany tindrem la Sonsoni, vinguts de la Cerdanya
amb violí i acordió. Veure’ls i sentir-los enmig de la muntanya és un viatge al
túnel del temps, no només pels instruments. I és que Pep Lisandra, llarg i
prim, mostatxo i barba grisa i un aire descuidat, és la viva imatge de
l’acordeonista imaginari que corria de poble en poble pel Pirineu de fa cent
anys.
Taula de les Bruixes |