12 de desembre del 2020

Camins antics del Montnegre: moció a Calella

Durant molts anys hem vist, impotents, com es perden els camins antics amb l’absoluta indiferència de les Administracions per vetllar per aquest patrimoni públic, i com s’incompleix impunement, per manca de voluntat de fer-la complir, la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

Fins ara, les Administracions han mirat cap a una altra banda per no afrontar-ho. Podem fer canviar aquesta actitud si, en comptes de queixes estèrils, ACTUEM. És molt important que fem córrer arreu el suport a la moció que el 17 de desembre porten al Ple de l'ajuntament de Calella els grups d’ERC, CUP i Calella en Comú, amb aquests objectius:

–Fer l’inventari dels camins de Calella, inclosos els que no són de trànsit rodat.

–Requerir a la Diputació que protegeixi els camins antics del Montnegre i que no repeteixi les accions amb les que ja n’han malmès tres a Hortsavinyà.

–Requerir a les Administracions responsables perquè s’apliqui la Llei de regulació d’accés motoritzat al medi natural.

–Demanar la inclusió dins del Parc de les serres de ca l’Estol i de les Guilles, en terme de Calella.

–Que mocions similars es portin als Plens dels altres municipis que envolten el Montnegre.

Us adjuntem el text de la moció, perquè pot servir de model per a altres municipis. 

Erosió per transit rodat al Camí de les Costes


MOCIÓ PROTEGIM EL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

 Les darreres intervencions i actuacions sobre diversos trams d’antics camins públics, considerats tipus C (xarxa de senders excursionistes) de bast i de carro a Hortsavinyà, com per exemple al Camí del Puig, Camí de les Costes i el Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró, dutes a terme per la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, han deixat de manifest la vulneració en l’àmbit de la xarxa viària l’article 37 i 39, recollits en el Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, els quals especifiquen:

Art. 37. - Condicions tècniques i de disseny

Sobre la infraestructura viària de l'espai natural, sols s'admetran petites modificacions de traçat aconsellades per una millor adaptació topogràfica o per assolir una reducció de l'eventual impacte que es pugui produir en el seu entorn immediat. Aquests criteris operen com a bàsics per a les vies de nova construcció o per la reparació de les existents, preservant sempre les exigències raonables que imposa la circulació a través d'elles. En tot cas, es tindran en compte per a la redacció dels corresponents projectes, les condicions tècniques següents:

a) Pendents màxims: Xarxa tipus A: 10 per cent

b) Xarxa tipus B: 15 per cent

c) Sobre corbes de 200° es reduiran al 3 per cent

Art. 39. - Protecció de les vies i camins tradicionals

1. Es considera d'especial protecció totes les vies i camins públics que tradicionalment hagin possibilitat el trànsit de persones, carruatges, cavalleries i ramats, comunicant entre sí i amb els nuclis urbans les masies i explotacions agràries. Es consideren vies i camins protegits els següents:

a) camins ramaders, d'acord amb el que disposa la legislació sectorial vigent en aquesta matèria.

b) camins veinals i rural i d'altres camins públics.

c) senders excursionistes tradicionals.

Es prohibeix qualsevol activitat, obra o instal·lació que impedeixi el lliure pas per aquests camins. Les Administracions Públiques vetllaran pel manteniment de la xarxa de camins tradicionals, i perquè el trànsit de persones, animals i vehicles es faci per camins públics i no envaeixi els camins i les finques particulars.

2. La Diputació de Barcelona col·laborarà amb l'Administració competent en la matèria, en la classificació i assenyalament dels camins ramaders que travessin l'àmbit del present Pla Especial, igualment vetllarà per la seva custòdia i conservació. S'admet l'assenyalament específic dels Senders de Gran Recorregut, tenint en compte que les accions tendents al compliment de les finalitats esmentades hauran de comptar amb l'autorització prèvia de la Diputació de Barcelona, i es projectaran i realitzaran amb la col·laboració d’aquesta.

Així doncs, els trams dels camins afectats per la intervenció de la Diputació de Barcelona, que es podien considerar de tipus C (xarxa de senders excursionistes), han estat convertits de facto en tipus B, atès que de tenir les amplades pròpies d’un camí de ferradura (camí de les Costes i del Collet del Vent) o d’un antic camí de carro (camí del Puig), s’han eixamplat per permetre-hi l’entrada de camions per a desembosc de llenya, i amb una mitjana de desnivell del 20% en un d’ells, quan no poden superar en cap tram el 15% de desnivell.

La importància de caminar com a pràctica lúdica, esportiva, cultural i emocional continua creixent de manera constant i la demanda senderista està fent aflorar tensions en l’ús dels camins, pel que cal determinar amb rigor a qui en correspon la propietat. El Parc del Montnegre i el Corredor, com tota Catalunya, presenta un ric patrimoni viari tradicional cridat a acomplir noves funcions socials que retornen al seu ús original aquests vells camins: passar-hi a peu.

Totes les vies destinades a la mobilitat terrestre integren una única xarxa de comunicacions de naturalesa territorial que, tot i la seva diversitat i jerarquies, forma una unitat funcional atès que integra tots els nivells del sistema territorial, des dels corriols fins a les autopistes. Així, el conjunt de vies presents en els espais rurals i naturals, i especialment els camins tradicionals, per molt humils que siguin, estiguin nets o emboscats, erosionats o ben conservats, són elements substantius d’aquesta infraestructura viària.

En l’àmbit de l’ús públic, els usuaris no motoritzats són progressivament expulsats de la xarxa viària de titularitat pública per la confluència de diferents factors: abandó de la xarxa de camins rurals tradicionals, circulació rodada en camins o corriols on els és prohibit i privatització de camins públics.

Les transformacions al medi rural, el despoblament de les masies i l’oblit de la tradició, amb la desaparició del coneixement dels vells camins que tenien els nostres padrins, fa més urgent la necessitat de disposar d’un registre oficial dels camins que comprengui el domini públic municipal.

L’inventari dels camins permet al municipi exercir plenament les facultats que la llei li atorga per a la defensa del seu patrimoni, especialment la recuperació d’ofici de la possessió indegudament perduda. D’altra banda, els camins inventariats que tenen un valor històric o cultural sobresortint es poden incorporar al catàleg de patrimoni històric i rebre la protecció pròpia dels béns culturals.

La demanda creixent d’aquests espais en temps de pandèmia i en context d’emergència climàtica, ens ha de fer conscients de la seva importància i responsables de la seva protecció.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya de Calella proposa al Ple d’aquest Ajuntament l’aprovació dels següents

ACORDS

PRIMER.- Elaborar l’inventari de camins del terme municipal de Calella, incloent-hi els de titularitat pública que no són de trànsit rodat.

SEGON.- Requerir a la Diputació de Barcelona perquè doni compliment als objectius del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, publicat en el DOGC núm. 1300 de l’1 de juny de 1990, restaurant, en la mesura del possible, els trams dels camins afectats per la vulneració dels articles 37 i 39 del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, per deixar-los tal i com eren. Alhora, establir mesures i protocols d’actuació per impedir que actuacions similars es tornin a repetir.

TERCER.- Requerir a la Diputació i a la Generalitat per tal de fer complir la Llei de regulació d’accés motoritzat al medi natural, i evitar la circulació de transit rodat fora dels camins autoritzats.

QUART.- Requerir a la Diputació de Barcelona accelerar la revisió i actualització del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, aprovat el 20 de juliol de 1989, comptant amb la participació d’ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme, propietaris, veïns i veïnes i altres sectors o entitats afectades. I proposar-hi l’ampliació dels límits del Parc en el terme de Calella amb la inclusió de la serra de ca l’Estol i serra de les Guilles.

CINQUÈ.- Fer arribar els acords aprovats al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, al Consell Comarcal del Maresme i als Municipis d’Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars del Vallès, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.

 

Xavier Ponsdomènech Basart

Portaveu del Grup Municipal d’ERC Calella

Calella 3 de desembre de 2020

 

Sebastián Tejada García

Portaveu del Grup Municipal de Calella en Comú- En Comú guanyem

 

Núria Freixas Rojas

Portaveu del Grup Municipal de la CUP Calella

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada