Durant molts anys hem vist, impotents, com es perden els camins antics amb l’absoluta indiferència de les Administracions per vetllar per aquest patrimoni públic, i com s’incompleix impunement, per manca de voluntat de fer-la complir, la Llei d’accés motoritzat al medi natural.
Fins ara, les Administracions han mirat cap a una altra banda per no afrontar-ho. Podem fer canviar aquesta actitud si, en comptes de queixes estèrils, ACTUEM. És molt important que fem córrer arreu el suport a la moció que el 17 de desembre porten al Ple de l'ajuntament de Calella els grups d’ERC, CUP i Calella en Comú, amb aquests objectius:
–Fer l’inventari dels camins de Calella, inclosos els que no són de trànsit rodat.
–Requerir a la Diputació que protegeixi els camins antics del Montnegre i que no repeteixi les accions amb les que ja n’han malmès tres a Hortsavinyà.
–Requerir a les Administracions responsables perquè s’apliqui la Llei de regulació d’accés motoritzat al medi natural.
–Demanar la inclusió dins del Parc de les serres de ca l’Estol i de les Guilles, en terme de Calella.
–Que mocions similars es portin als Plens dels altres municipis que envolten el Montnegre.
Us adjuntem el text de la moció, perquè pot servir de model per a altres municipis.
 |
| Erosió per transit rodat al Camí de les Costes |
MOCIÓ PROTEGIM EL PARC DEL MONTNEGRE I EL
CORREDOR
Les
darreres intervencions i actuacions sobre diversos trams d’antics camins
públics, considerats tipus C (xarxa de senders excursionistes) de bast i de
carro a Hortsavinyà, com per exemple al Camí del Puig, Camí de les Costes i el
Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró, dutes a terme per la Gerència de
Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, han deixat de manifest la
vulneració en l’àmbit de la xarxa viària l’article 37 i 39, recollits en el Pla
Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, els quals especifiquen:
Art. 37. - Condicions tècniques i de disseny
Sobre la
infraestructura viària de l'espai natural, sols s'admetran petites modificacions
de traçat aconsellades per una millor adaptació topogràfica o per assolir una
reducció de l'eventual impacte que es pugui produir en el seu entorn immediat.
Aquests criteris operen com a bàsics per a les vies de nova construcció o per
la reparació de les existents, preservant sempre les exigències raonables que
imposa la circulació a través d'elles. En tot cas, es tindran en compte per a
la redacció dels corresponents projectes, les condicions tècniques següents:
a) Pendents màxims:
Xarxa tipus A: 10 per cent
b) Xarxa tipus B: 15
per cent
c) Sobre corbes de 200°
es reduiran al 3 per cent
Art. 39. - Protecció de les vies i camins tradicionals
1. Es considera
d'especial protecció totes les vies i camins públics que tradicionalment hagin possibilitat
el trànsit de persones, carruatges, cavalleries i ramats, comunicant entre sí i
amb els nuclis urbans les masies i explotacions agràries. Es consideren vies i
camins protegits els següents:
a) camins ramaders,
d'acord amb el que disposa la legislació sectorial vigent en aquesta matèria.
b) camins veinals i
rural i d'altres camins públics.
c) senders
excursionistes tradicionals.
Es prohibeix qualsevol
activitat, obra o instal·lació que impedeixi el lliure pas per aquests camins. Les
Administracions Públiques vetllaran pel manteniment de la xarxa de camins
tradicionals, i perquè el trànsit de persones, animals i vehicles es faci per
camins públics i no envaeixi els camins i les finques particulars.
2. La Diputació de
Barcelona col·laborarà amb l'Administració competent en la matèria, en la classificació
i assenyalament dels camins ramaders que travessin l'àmbit del present Pla
Especial, igualment vetllarà per la seva custòdia i conservació. S'admet
l'assenyalament específic dels Senders de Gran Recorregut, tenint en compte que
les accions tendents al compliment de les finalitats esmentades hauran de
comptar amb l'autorització prèvia de la Diputació de Barcelona, i es
projectaran i realitzaran amb la col·laboració d’aquesta.
Així
doncs, els trams dels camins afectats per la intervenció de la Diputació de
Barcelona, que es podien considerar de tipus C (xarxa de senders
excursionistes), han estat convertits de facto en tipus B, atès que de tenir
les amplades pròpies d’un camí de ferradura (camí de les Costes i del Collet
del Vent) o d’un antic camí de carro (camí del Puig), s’han eixamplat per
permetre-hi l’entrada de camions per a desembosc de llenya, i amb una mitjana
de desnivell del 20% en un d’ells, quan no poden superar en cap tram el 15% de
desnivell.
La
importància de caminar com a pràctica lúdica, esportiva, cultural i emocional
continua creixent de manera constant i la demanda senderista està fent aflorar
tensions en l’ús dels camins, pel que cal determinar amb rigor a qui en
correspon la propietat. El Parc del Montnegre i el Corredor, com tota
Catalunya, presenta un ric patrimoni viari tradicional cridat a acomplir noves
funcions socials que retornen al seu ús original aquests vells camins:
passar-hi a peu.
Totes
les vies destinades a la mobilitat terrestre integren una única xarxa de
comunicacions de naturalesa territorial que, tot i la seva diversitat i
jerarquies, forma una unitat funcional atès que integra tots els nivells del
sistema territorial, des dels corriols fins a les autopistes. Així, el conjunt de
vies presents en els espais rurals i naturals, i especialment els camins
tradicionals, per molt humils que siguin, estiguin nets o emboscats, erosionats
o ben conservats, són elements substantius d’aquesta infraestructura viària.
En
l’àmbit de l’ús públic, els usuaris no motoritzats són progressivament
expulsats de la xarxa viària de titularitat pública per la confluència de
diferents factors: abandó de la xarxa de camins rurals tradicionals, circulació
rodada en camins o corriols on els és prohibit i privatització de camins
públics.
Les
transformacions al medi rural, el despoblament de les masies i l’oblit de la
tradició, amb la desaparició del coneixement dels vells camins que tenien els
nostres padrins, fa més urgent la necessitat de disposar d’un registre oficial
dels camins que comprengui el domini públic municipal.
L’inventari
dels camins permet al municipi exercir plenament les facultats que la llei li
atorga per a la defensa del seu patrimoni, especialment la recuperació d’ofici
de la possessió indegudament perduda. D’altra banda, els camins inventariats
que tenen un valor històric o cultural sobresortint es poden incorporar al
catàleg de patrimoni històric i rebre la protecció pròpia dels béns culturals.
La
demanda creixent d’aquests espais en temps de pandèmia i en context
d’emergència climàtica, ens ha de fer conscients de la seva importància i
responsables de la seva protecció.
Per
tots aquests motius, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya de
Calella proposa al Ple d’aquest Ajuntament l’aprovació dels següents
ACORDS
PRIMER.- Elaborar l’inventari
de camins del terme municipal de Calella, incloent-hi els de titularitat
pública que no són de trànsit rodat.
SEGON.- Requerir a la
Diputació de Barcelona perquè doni compliment als objectius del Pla Especial
del Parc del Montnegre i el Corredor, publicat en el DOGC núm. 1300 de l’1 de
juny de 1990, restaurant, en la mesura del possible, els trams dels camins
afectats per la vulneració dels articles 37 i 39 del Pla Especial del Parc del
Montnegre i el Corredor, per deixar-los tal i com eren. Alhora, establir
mesures i protocols d’actuació per impedir que actuacions similars es tornin a repetir.
TERCER.- Requerir a la
Diputació i a la Generalitat per tal de fer complir la Llei de regulació d’accés
motoritzat al medi natural, i evitar la circulació de transit rodat fora dels
camins autoritzats.
QUART.- Requerir a la
Diputació de Barcelona accelerar la revisió i actualització del Pla Especial del
Parc del Montnegre i el Corredor, aprovat el 20 de juliol de 1989, comptant amb
la participació d’ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme, propietaris,
veïns i veïnes i altres sectors o entitats afectades. I proposar-hi l’ampliació
dels límits del Parc en el terme de Calella amb la inclusió de la serra de ca
l’Estol i serra de les Guilles.
CINQUÈ.- Fer arribar els
acords aprovats al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya,
a la Diputació de Barcelona, al Consell Comarcal del Maresme i als Municipis
d’Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars del Vallès, Mataró,
Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de
Vallalta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.
Xavier Ponsdomènech
Basart
Portaveu
del Grup Municipal d’ERC Calella
Calella
3 de desembre de 2020
Sebastián Tejada García
Portaveu
del Grup Municipal de Calella en Comú- En Comú guanyem
Núria Freixas Rojas
Portaveu
del Grup Municipal de la CUP Calella
