Camins antics arrasats per la Diputació de BCN

La serra del Montnegre és rica en patrimoni natural i històric. Bona part del massís gaudeix de la teòrica protecció d'un parc natural, que va ser declarat el 1989, gestionat per la Diputació de Barcelona. Per molts dels qui aleshores hi vivíem, això ens va esperançar, vam creure que s'aturaria la degradació del patrimoni que se'ns desfeia, però pel que fa a l'històric i etnològic, el balanç de 31 anys de gestió és tan pobre que només se m'acut l'adjectiu de decebedor.

Va costar Déu i ajut que s'adonessin del valor del forn de calç de can Pica i que li fessin un petit repàs. Al Montnegre també hi tenim forns de rajoleria, de carbonet, places carboneres a manta... Però així com aquests elements ja només els podem contemplar com un testimoni d'activitats antigues, hi ha un altre element antic que segueix plenament útil si se'l manté en condicions: la xarxa d'antics camins públics de bast i de carro, uns camins ideals per fer a peu perquè aquella gent coneixia molt bé el territori i sabien per on fer-los passar de manera que els pendents fossin el més ben repartits possible, altrament els matxos o els carros carregats no hi haurien passat. Aquests són els camins ideals per caminar i conèixer la muntanya, exclusius per a vianants i lluny de les polsegueres, el fum i el brogit dels cotxes, camins traçats fa centenars o milers d'anys i que requereixen un manteniment mínim.

És vergonyós que la Diputació de Barcelona i el seu Servei de Parcs Naturals, que hauria de vetllar pel respecte al patrimoni, es dediqui a destruir el patrimoni històric i etnològic del Montnegre a les seves propietats i a les dels altres. Des de 2016 han destrossat el Camí del Puig (un antic camí de carros), el camí del Collet del Vent al forn de Mascaró (camí de bast), i fa poc el Pas Ombrívol, un tros del Camí de les Costes, l'antic camí de bast d'Hortsavinyà a Pineda. Fins quan ho permetrem i com COLLONS ho aturem? Aquests camins públics ancestrals els vam recuperar a cop de dall gent voluntària fa una vintena d'anys. Sembla que ells no han après res i segueixen mantenint ineptes que fan i desfan sense tenir ni punyetera idea d'aquell territori, de la seva història, la seva gent i la seva riquesa. Fa 25 anys ja van desgraciar l'Hostal Vell d'Hortsavinyà i van enterrar la font de sant Llop, saltant-se les seves pròpies normes. Ara tallen alzinars adults, ideals per a activitats pedagògiques i banys de bosc, i ens arrasen aquells camins que durant 20 anys vam recuperar i mantenir amb la nostra suor. Si no els aturem nosaltres, ells no s'aturaran pas. I seria bo saber quins tractes fan amb els rematants, els empresaris que els hi tallen la llenya. Aquí teniu fotos de com eren aquests camins ara destrossats, el del Collet del Vent, el Pas Ombrívol del Camí de les Costes, i el camí del Puig abans i després de passar-hi la Diputació.

Camí del Puig, abans i després de ser arrasat

El Pas Ombrívol del Camí de les Costes, abans de ser arrasat

Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró, tram ara arrasat

Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró