23 de novembre del 2020

Salvem els camins antics del Montnegre

Les xarxes socials ens van molt bé per esbravar-nos quan ens hem emprenyat per alguna cosa. Sovint, un cop expressada i feta pública la nostra indignació, ens donem per satisfets o, si més no, alleugerits, i aquí s’acaba el tema. Però si volem ser conseqüents i aspirem a millorar el món que ens envolta, amb rondinar no n’hi ha prou i cal ACTUAR.

Molta gent us heu interessat per la destrossa en els camins antics d’Hortsavinyà (serra del Montnegre) que ha perpetrat el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, i alguns pregunteu, molt encertadament: QUÈ PODEM FER?

Camí del Collet del Vent, abans i després de ser arrasat

El primer pas és difondre per les xarxes aquest disbarat perquè més gent ho sàpiga. Això ja ho estem fent i hem de seguir fent-ho.

El segon pas és que els responsables tècnics i polítics, directes i indirectes, d’aquesta destrossa sàpiguen que ho sabem, fent-los arribar la nostra queixa i reclamacions: presidenta de la Diputació, diputat d’Espais Naturals, president de l’Àrea d’Espais Naturals, gerent del Servei de Parcs Naturals, cap de l’Oficina Tècnica de Parcs Naturals, director del Parc Montnegre-Corredor, alcalde d’Hortsavinyà (el del municipi de Tordera), portaveus o enllaços a la Diputació de tots els grups polítics que hi són representats: ERC, PSC, JxCat, Comuns, Cs, PP, TxT.

L’objectiu següent serà iniciar converses entre les Administracions i sectors afectats per tal de tirar endavant les propostes que fem en l’escrit que proposo enviar a la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín (marinmm@diba.catamb còpia oculta (CCO) a totes aquestes adreces —que estan publicades al web de la Diputació: (tarincj@diba.cat, ponsvp@diba.cat, gs.espaisn@diba.cat, ot.parcsn@diba.cat, mutbjs@diba.cat, diazrp@diba.cat, corbachocc@diba.catp.montnegre@diba.cat, garciacjc@diba.cat, mascarellcf@diba.cat, melgaresal@diba.cat, tarafaog@diba.cat, gr.pp@diba.cat), amb l'assumpte: Protecció camins antics Montnegre

TEXT DEL CORREU:

Senyora, senyor:

Us escric per fer-vos saber la meva protesta per l’actuació del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona que ha produït la destrossa de diversos trams d’antics camins públics, de bast i de carro, a Hortsavinyà: al Camí del Puig, Camí de les Costes i Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró. La majoria d’aquests trams passen per propietats de la Diputació, Administració que hauria de donar exemple de respecte als valors etnològics i al patrimoni històric del Parc, i de compliment de la seva pròpia legislació, però després de 31 anys de gestió ha demostrat una molt escassa sensibilitat en aquests aspectes, vulnerant en l’àmbit de la xarxa viària l’article 37 i 39 del Pla Especial del Montnegre-Corredor, que diu: 

Article 39.- Protecció de les vies i camins tradicionals

1. Es considera d'especial protecció totes les vies i camins públics que tradicionalment hagin possibilitat el trànsit de persones, carruatges, cavalleries i ramats, comunicant entre sí i amb els nuclis urbans les masies i explotacions agràries. Es consideren vies i camins protegits els següents:

a) camins ramaders, d'acord amb el que disposa la legislació sectorial vigent en aquesta matèria.

b) camins veïnals i rural i d'altres camins públics.

c) senders excursionistes tradicionals.

Es prohibeix qualsevol activitat, obra o instal·lació que impedeixi el lliure pas per aquests camins. Les Administracions Públiques vetllaran pel manteniment de la xarxa de camins tradicionals, i perquè el trànsit de persones, animals i vehicles es faci per camins públics i no envaeixi els camins i les finques particulars.

 I l’art. 37, on diu:

 a) Pendents màxims:

Xarxa tipus A: 10 per cent

Xarxa tipus B: 15 per cent

 Els camins esmentats, que abans de la intervenció de la Diputació es podien considerar de tipus C (xarxa de senders excursionistes), ara convertits de facto en tipus B, no poden superar en cap tram el 15% de desnivell. El del Collet del Vent, en la totalitat del tram arrasat té una mitjana de desnivell del 20%, i superior en algunes parts, una vulneració més del Pla Especial per part de qui el va redactar i l’hauria de fer complir.

Per tot això, demano a la Diputació de Barcelona:

1. Una explicació pública de perquè ha vulnerat el seu propi Pla Especial.

2. Esbrinar i exigir responsabilitats als responsables directes de la vulneració.

3. Restaurar, en la mesura del possible, aquests trams de camins per deixar-los tal i com eren.

4. Establir mesures i protocols d’actuació per impedir que actuacions similars es tornin a repetir.

5. Després de 31 anys de gestió del Parc, començar a definir, amb la participació de veïns i altres sectors o entitats afectades, la xarxa de tipus C (xarxa de senders excursionistes).

I per començar a fer camí, els proposo que en l’antic terme del municipi d’Hortsavinyà siguin considerades vies de tipus C, amb totes les conseqüències de protecció:

1. El camí de les Costes, antic camí que uneix Hortsavinyà amb Pineda, que surt del centre d’Hortsavinyà, passa per les masies de can Soler de Moncal, cal Vicari i desemboca a la pista de Pineda prop del mas Furriol.

2. El camí del Puig, antic camí de carro, que surt del coll de Palomeres, passa pel coll de les Planes i acaba al coll d’en Benet Vives; i el trencall que va a parar al forn de calç de can Pica.

3. El camí del Collet del Vent, damunt del centre d’Hortsavinyà, que va al forn de rajoleria de Mascaró.

4. El camí del Suro del Llop, antic camí que uneix Hortsavinyà amb Tordera, que passa per l’ermita de l’Erola, la Miranda, Suro del Llop, Suro de la Griva, creu d’en Vilà, i enllaça amb la pista de Tordera darrere de can Verdaguer de Vallmanya.

5. El camí dels Morts, que surt de darrera can Vert de Sant Pere de Riu i arriba a l’església de Sant Pere de Riu.

Les meves queixes i propostes són per donar compliment a objectius del Pla Especial Montnegre-Corredor que durant els seus 31 anys de vigència no s’han tirat endavant, així com de la Llei 9/1995 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural, que després de 25 anys de vigència, segueix sense aplicar-se.

En espera de la vostra resposta, us saludem atentament.


El vostre nom i nº DNI





13 comentaris:

  1. És evident que el servei de parcs de la Diputació no té cap interès en preservar els camins i les vies tradicionals,patrimoni natural,en aquest cas,del Montnegre tot i que dins del Plà especial, article 39,queda clar que ho han de fer...
    Molt bona idea això d, enviar un correo a tota aquesta gent...Cal que se sàpiga...
    Molt bona feina,Dani...

    ResponElimina
  2. M'agrada molt la iniciativa! Compta amb nosaltres per tirar endavant aquesta protesta.
    Jo hi colaboro

    ResponElimina
  3. És una vergonya el q fan els responsables, passar de tot el q els hi pertoca fer.

    ResponElimina
  4. Molt bona iniciativa, Dani! He penjat el teu post al facebook de Salvem la Riera. Eugeni

    ResponElimina
  5. Sembla mentida que la Diputació que té que conserva aquest paratges tan bonics, els destrosi, no teniu vergonya, emb feu pena per no dir una altra cosa.

    ResponElimina
  6. Mails enviats !!
    SANTA SUSANNA ORIGENS I MEMÒRIA (SSOM)

    ResponElimina
  7. Doncs a la banda de Tordera a la finca de Can Fontrodona hi ha una reixa alta i punxeguda feta d'obra que no deixa passar cap a Can Mascaró, al costat del Torrent Mascaró. A més diu que hi ha videovigilància, etc
    És uma vergonya no poder accedir a les fonts com la Fonteta etc. De qui és aquesta finca i qui ha permès el tall del camí?

    ResponElimina
    Respostes
    1. El problema d'origen és que cada ajuntament té l'obligació legal de tenir un inventari de camins i la majoria no el tenen. Això fa que, molt sovint, ni vianants ni propietaris sàpiguen amb certesa si un camí és privat o públic. Cal pressionar totes les Administracions implicades perquè compleixin les seves obligacions, i si un camí és públic, l'ajuntament té l'obligació de mantenir-ne la condició, però això fa mandra, perquè la titularitat dels camins ha estat font de conflictes des de sempre.

      Elimina
  8. Hi ha alguna plataforma o gent 0er reparar corriols i camins que s'han tornat inaccessibles? Hi ha iniciatives a altres llocs que voluntaris arreglen camins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els cinc camins tradicionals que s'esmenten van ser recuperats per gent voluntària entre 1997 i 2003. Després, els mateixos usuaris els hem mantingut transitables.

      Elimina
  9. Dani, no sé ben bé com et puc ajudar, pero tens tot el meu suport.

    ResponElimina