Un drac al Montnegre

El drac és un dels éssers més comuns a les mitologies d’arreu. Els catalans coneixem la llegenda del que sant Jordi va matar a Montblanc. No hi ha drac sense botxí i, per això, acabada l’Edat Mitjana ja no en quedava ni un. El de l’estany de Banyoles fou vençut per sant Martirià, el d’Arles del Tec per sant Guillem de Combret, el de Ridaura pel cavaller Dolcet, el de Sant Llorenç del Munt pel cavaller Espès…

   Església i rectoria de Vilardell 

Una de les parròquies més petites del Montnegre és Vilardell, que des de fa segles va quedar agregada a la d’Olzinelles i, al 1927, a Sant Celoni. Tot i així, la família Soler hi havia tingut un petit castell des d’on es controlava la Tordera i el camí ral.

Els veïns d’aquell petit vilatge de set o vuit masies van tenir la mala sort d’haver de compartir territori amb un drac. Qui ens en donà més detalls fou Joan Gaspar Roig i Jalpí (Blanes 1624-Manresa 1681), qui va fer creure que havia trobat un manuscrit del 1420 en molt mal estat, i que n’havia fet una còpia nova. Comença així:

Avia, prop Sant Celoni, un sforçat cavaller apellat En Soler de Vilardell, senyor del Castell de Vilardell, qui vui encara sta en peu; e també se’n avia nodrit un bell drach, prop del castell e del camí qui·n va de Barcelona a Gerona, lo qual se’n menjave lo bestiar e molta de la gent qui·n passave per lo camí desús dit.

Amb un personatge tan golafre no és gens estrany que Vilardell comptés amb un poblament escàs, però tots els mals tenen remei. Un bon dia el cavaller Soler va ser obsequiat amb una espasa de virtut:

E tantost, volent provar la spasa, pegà contra un roure molt gros, lo qual va partir per al mitg axí com si·n fos stat una caramuxa; e tantost va pegar ab la mateixa spasa un cop contra una roca, e va faer en aquella un tal bell tall, que·s va ficar més d’un palm.

Hi ha qui diu que fou un present de sant Martí i hi ha qui sosté que fou forjada en una conjunció molt especial dels astres del cel i, per això, també fou anomenada espasa de constel·lació. Amb ella i una lluenta armadura lliurà el combat en el que moriren drac i cavaller.

Del seu castell ja no en queda res, diuen que era per darrere de la font de santa Laura, ara enmig d’una urbanització. Però el que sí que podem veure és la cova del drac, enmig d’una gran roca de quars, aquell mineral brillant i duríssim que els bosquerols en deien pedra foguera perquè en la foscor de la nit s’hi veien espurnes i atreia els llamps de les tempestes, un lloc insuperable per acollir un drac. Damunt de la cova hi creixen una dotzena de lledoners que, de fet, són un de sol, ja que tots neixen d’una mateixa soca descomunal.

 Cova del Drac de Vilardell

Si el drac hagués sobreviscut, segurament hauria abandonat l’habitatge fa uns quaranta anys, quan aquell tranquil camí ral de carros, muls i diligències, que abans havia estat la Via Augusta per on transitaven els romans, es va transformar en una moderna autopista. Però si voleu una mica de pau, us podeu arribar a la propera font de sant Jordi, que potser no us ofereix aigua però sí ombra i lloc per seure; i de camí veureu el molí d’en Coll, on fins la postguerra s’hi molien els blats de la contrada.

Espasa Vilardella

L’altre element cabdal d’aquell combat, l’espasa Vilardella, també la podríeu veure, però un bon tros més lluny. Durant segles ha estat una arma molt cobejada i encara ho és. Els estudiosos no s’acaben de posar d’acord, per uns Vilardella és l’espasa Tisó, actualment al Museu Militar de Madrid, i per altres és la que hi ha al Museu Militar de París. El cert és que Alfons III, nét de Jaume I, la comprà per molts diners al 1286 a Berenguer de Vilardell i que, amb ella, els monarques catalans lliuraren moltes batalles. Perquè fou tan desitjada?

Ens ho explica Francesc Eiximenis al 1386:
És axí mateix certa cosa que spasa constel•lada e armes feytes en certa constel•lació donen o procuren ardiment e fortalea de cor a aquells qui les dites armes porten. Per tal, lo rey En Jacme d’Aragó, qui pres València, tostemps portava una spasa constel•lada quand venia haver batalla. E en los archius del senyor rey d’Aragó huy present és la spasa de Vilardell, famós cavaller, ab la qual matà la serp aquella tan gran de Sant Celoni, qui matava los hòmens passants per lo camí.

Sens dubte, Vilardella, la que segà el coll del drac del Montnegre, és l’Excàlibur catalana.