24 de setembre del 2011

La Plataforma: 10 anys pencant


Forn de calç de can Marquès


Una de les entrades al Parc Montnegre-Corredor més properes a l’entorn urbà és la de Sant Pere de Riu, poble agregat a Tordera des de 1930, però al que s’arriba més fàcilment des de Pineda, per la pista que puja sempre al costat de la riera.
La vall de Rials o vall de la riera de Pineda s’ha mantingut miraculosament al marge de la febre constructora. Els especuladors que l’han assetjat han topat amb l’assenyada —però ferotge i infatigable— defensa dels braus lluitadors de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera, que han proclamat als quatre vents el valor que conserva com a espai agrícola, històric i paisatgístic.
Molí fariner de can Marquès

Els amics de la Plataforma són poc donats a celebracions, conscients que els perills de degradació d’aquell territori mai no s’esvaeixen del tot. És ben cert que els defensors del medi ambient no podem badar ni un moment, però motius per celebrar grans victòries no n’han mancat, i la primera és que l’expansió urbanística en aquells anys d’eufòria no va gosar assaltar la vall. Molt valuosa fou també la victòria de salvar una riera per la que hi volien fer passar les canonades de la depuradora de l’Alt Maresme, fet que n’hagués comportat la total destrucció en aquell tram.
Des dels inicis, la Plataforma va fer projectes engrescadors, capaços de generar riquesa i benestar a tota la població si les Administracions corresponents els haguessin considerat seriosament. Ja al 2002, la seva Proposta Alternativa per a la Vall obtingué un important premi d’àmbit estatal i una remuneració de 3.000 € que serví per capitalitzar l’entitat i passar del dit al fet. Hauríem de recular fins al miracle de la multiplicació dels peixos i dels pans per trobar un altre cas en el que tan poc hagi donat tant de rendiment: reconstrucció de patrimoni històric, una exposició que durant anys ha voltat pels centres d’ensenyament o plafons informatius de les singularitats de la vall. En aquest cas, el miracle va ser que la il•lusió i la consciència col•lectiva va triomfar sobre l’individualisme, el materialisme i l’egoïsme.
Des de mitjan segle xx i durant uns quaranta anys Sant Jaume va ser el lloc preferit de les fontades de la gent de Pineda i Calella. Per a unes generacions a les que encara no els feia mandra caminar la font era a prop dels dos pobles. Però aquell espai acollidor d’ombres, aigua i una capella, no s’havia fet sol. Una colla d’enamorats de la natura es van arremangar per fer-ne un paratge idíl•lic, un tresor obert a tothom que el volgués compartir i gaudir.
[…] Sortosament, aquella força invisible que va impulsar a recuperar el paratge de Sant Jaume a mitjan segle passat, resisteix al pas del temps i als embats d’un món que enalteix el lucre sense ètica per damunt de tot.
És aquesta mateixa força invisible la que impulsa a la gent de la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda, seixanta anys després dels treballs d’en Joan Heras i els seus companys, a reconstruir la font del Ferro [2007] en un nou indret o a restaurar el molí [2002-2004] i el forn de calç de can Marquès [2008-2010], amb el vist-i-plau d’un propietari que, com en Mateu Vila, prefereix compartir aquests tresors del patrimoni històric que aïllar-los darrere d’una tanca metàl•lica. [Vògits, modolons i desfedors]
La nova font del Ferro

Aquest estiu la Plataforma ha fet deu anys. Hi hem passat molta gent i encara hi resten els de pedra picada, a qui tots plegats devem un sincer agraïment. Jo suggereixo dues visites per celebrar un decenni de feina ben feta: una de virtual a la seva web (http://salvemlarieradepineda.pangea.org/), que podem aprofitar per enviar-los una felicitació pels deu anys, i una de real —a peu o amb bici— seguint per la riera de Pineda amunt fins l’entrada del Parc on, en pocs metres, podrem gaudir de les seves tres reconstruccions, representatives d’elements ben propis de la zona: la font i l’arcada romana, el forn i el molí. Sense la Plataforma, tot això seria ara un munt de bardisses i la riera un conducte encimentat i desert. Gràcies, gent de la Plataforma, i per molts anys!

1 comentari:

  1. Sort en tenim en aquest país de gent amb ideals i empenta que no es deixa doblegar davant de les adversitats.

    ResponElimina