Què se n'ha fet dels inventaris de camins de l'Alt Maresme?

 

Camí d'Alins de Vallferrera a Sant Quirc

Ara que ja tenim a sobre les eleccions municipals, és un bon moment per recordar als candidats que els ajuntaments han de fer l’Inventari de Camins, obligació legal establerta pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

L’hivern de 2020-21 vam fer una campanya en aquest sentit, en tots els pobles de l’Alt Maresme on vam comptar amb la complicitat d’alguns grups municipals, que van presentar mocions als respectius consistoris, amb aquest resultat:

-Calella: moció presentada pels grups CeC, CUP, ERC i aprovada el 3.12.2020 per fer l’Inventari de Camins.

-Pineda: moció presentada el 25.01.2021 per ERC, amb vots favorables de tots els grups del consistori, tret del PSC, que com que hi té majoria absoluta, no va prosperar. Posteriorment, però, el regidor Santiago Macip, declarà públicament que es faria l’Inventari de Camins.

-Tordera: moció presentada per ERC i CUP el 28.01.2021, amb vot favorable de tots els grups de l’oposició i vot contrari de tots els grups del govern, la moció fou desestimada per un vot de diferència.

-Palafolls: atès que la moció fou presentada per l’equip de govern (ERC) amb majoria absoluta, fou aprovada.

Tot i ser d’obligat compliment, no tinc notícia, i m’agradaria equivocar-me, que ni a Calella ni a Palafolls, on les mocions van ser aprovades, s’hagi avançat gaire. A Pineda es va constituir una comissió ciutadana, on també hi havia participants dels pobles veïns, però va quedar aturada després d’unes quantes reunions. Tampoc tinc coneixement que aquest ajuntament hagi tirat endavant el compromís del regidor Macip.

Malgrat, en canvi, és l’únic ajuntament de la zona que té l’Inventari fet de fa anys.

Aquests dies, la Taula de Camins de l'Alt Pirineu i Aran, ha presentat als partits polítics d’aquelles comarques un document amb 20 propostes d’accions i compromisos de cara a la propera legislatura.

Però no cal anar al Pirineu per comprovar l’existència d’una xarxa de camins ancestrals i públics, pensats per fer-los a peu. Potser la gran diferència és que en zones molt més poblades, com la del Montnegre i Corredor, aquests vells camins han patit més agressions i alguns propietaris se n’han apropiat  il·lícitament, aprofitant-se de la deixadesa de les Administracions, que no han vetllat, com és el seu deure, per preservar aquest bé públic. La pròpia Administració, alguna vegada i contravenint les seves normatives, ha arrasat trams d’aquests camins, com va passar a Hortsavinyà, seguint nefastos criteris d’un tècnic de la Diputació, a qui alguns regidors van córrer a fer-li la gara-gara acríticament quan ho vam denunciar.

Dos anys després, l’experiència del 2021 ens demostra que només avançarem en la recuperació i conservació d’aquests camins quan hi hagi un col·lectiu prou nombrós i ben organitzat de ciutadans que hi vulguin posar remei. Sense aquesta pressió, els ajuntaments, per més que ho aprovin i que hi estiguin obligats, no ho tiraran endavant per pròpia iniciativa, de temes per resoldre els en sobren i quan n’hi ha un que pot ser conflictiu, s’estimen més fer l’orni.

Quina llàstima que no tinguem Taules de Camins com la del Pirineu a cada comarca o vegueria del país. Del document citat, us en comparteixo alguns dels punts, o el podeu llegir sencer aquí:

• Posar en valor els camins per les funcions i oportunitats que generen com a patrimoni, recurs turístic i element per a una vida saludable.

• Equiparar i defensar els camins a peu davant dels camins rodats.

• Difondre els camins en xarxa com un patrimoni a protegir i valoritzar.

• Entendre el “manteniment” de camins en un sentit ampli que inclogui no només desbrossar sinó també mantenir l’amplada necessària, senyalitzar adequadament, reposar els senyals deteriorats i recuperar murs i altres elements associats.

• Coordinar les accions de manteniment i gestió de camins amb els consells comarcals i els parcs naturals, garantint que s’hi destinen un mínim de recursos raonable i rellevant.

• Assumir el compromís d’elaborar l’inventari municipal de camins (en cas que no s’hagi fet) atès que es tracta d’una obligació legal establerta pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril.

• Establir un canal de comunicació d’incidències en els camins a escala municipal o, si es pogués, a escala comarcal.

• Fer pedagogia entre la població local per fomentar l’estima i el manteniment dels camins, tal com s’ha fet històricament (“fer comú”).

• Crear espais de trobada municipals (taules, assemblees, etc.) per posar en contacte els agents implicats en els camins: veïns, ramaders, guies, etc.

Roderes de carro a l'antic camí de Vilalba Sasserra

Presentació del llibre "60 ermites del Montnegre i el Corredor

 

Aquest llibre és el fruit del treball en equip de l’entitat Calella Marxa, gent amb qui és un plaer col·laborar. Hi trobareu la diferència entre ermites, capelles o esglésies, informació  i foto de cadascuna de les 60 ermites, mapes on situar-les, un recull exhaustiu dels llocs de culte de la zona, una taula perquè tingueu el control de les ermites visitades, i unes quantes coses més. L'hem fet amb molta il·lusió i esperem que engresqui més gent a visitar-les, a saber-ne més de la història de cadascuna i a conèixer i estimar el patrimoni natural i històric que ens envolta.

Darrere de cada lloc de culte s'hi amaga una o moltes històries. A la llista de les 60 ermites, n’hi ha una colla que no ho són ben bé, són esglésies parroquials, impulsades en el seu moment pel poder polític i eclesiàstic. Les que són més pròpiament ermites, la majoria han estat edificades per iniciativa popular, de vegades per una família en agraïment per la curació d’un dels seus membres, altres ha estat una iniciativa col·lectiva per demanar protecció a un sant, sobretot en temps de pestes, com les que estan sota l’advocació de Sant Sebastià o de sant Roc, o de vegades per marcar el terme d’un poble o d’una finca.

Tenim ermites molt de muntanya i ermites molt de mar, impulsades per pescadors i navegants; ermites que es van haver d'abandonar pels reiterats atacs pirates i ermites on els corsaris hi van oferir ex-vots en agraïment per haver sortit ben parats en l'exercici del seu ofici d'assalts i saquejos; ermites del s. xx i altres d'origen romà; ermites construïdes sota l'impacte emocional d'aparicions de la Mare de Déu i ermites sota l'advocació de divinitats paganes disfressades de sants cristians. Tot això i més ho podeu llegir en aquest llibre.

Els pobles oblidats del Montnegre

Dels pobles que són íntegrament dins la serra del Montnegre, només dos han conservat ajuntament propi. N'hi ha deu més que n'havien tingut, però el van perdre, la majoria fa encara no cent anys. Els pobles oblidats del Montnegre són els que no tenen ni ajuntament ni nucli urbà, però fins la dècada del 1960 tingueren molta activitat econòmica i social.

En parlo a la conferència que vaig fer, convidat per l'Associació Amics del Patrimoni Històric de Calella, i presentat per en Joan Ferrer Rocosa. Gràcies a tots.