El Montnegre i les Gavarres

Boques del forn de rajoleria de can Frigola

Per a la gent del Vallès i del Maresme, el Montnegre són les muntanyes que, de Collsacreu a Tordera, queden delimitades per les planes de la Tordera i de la costa. Per als gironins i empordanesos, en canvi, Montnegre és un turó i un poble del massís de les Gavarres.

Les dues serres, Montnegre i Gavarres, encara que cadascuna amb les seves singularitats, tenen una extensió, unes alçades i uns paisatges similars. Ambdues han tenyit el seu cel, durant segles, amb el fum de les carboneres, dels forns de calç i de les rajoleries de muntanya.

Tantes similituds havien de generar, per força, rivalitats, però en aquest cas no eren entre humans sinó entre els banyarriquers i altres espècies d’escarabats que fan malbé el suro. Explica Joan Amades que cada set anys s’aplegaven al Montnegre totes aquestes bestioles dividides en dos bàndols, el de la Selva i el de les Gavarres, entaulant una guerra a mort, tant a mort que només en sobrevivia un, gràcies al qual l’espècie es tornava a reproduir. Segons si el vencedor era selvatà o gavarrenc, durant els set anys següents es corcaven més els suros d’un indret o de l’altre, però gràcies a aquesta guerra intermitent, la població banyarriquera es mantenia controlada i no arrasava totes les sureres.

Interior del forn just abans d'iniciar la cuita

Ja fa anys que el fum de les carboneres ha tornat a les Gavarres. Cada any se’n fa una a Sant Climent de Peralta i una altra a Juià, on s’apleguen antics carboners i gent més jove que vetlla perquè no es perdi l’ofici. Per sort, en altres llocs del país també se’n fan, com a Cànoves. Però a Sant Climent de Peralta també hi podem veure una antiga activitat que no veurem enlloc més, que jo sàpiga. Cada dos anys es du a terme una cuita en un forn de rajoleria de muntanya, el de can Frigola, del mateix tipus que trobem enmig dels boscos del Montnegre —a Sant Genís, Hortsavinyà, Olzinelles o Vallgorguina. Enguany desenfornaran el 6 de novembre el que hi acaben de coure: algunes peces artístiques de mida gran i dues mil rajoles, fetes a mà allà mateix, que es destinaran a la restauració del paviment de l'església romànica de Sant Cebrià dels Alls. És una oportunitat única de veure com havien funcionat aquests vells forns i tot un espectacle on impressiona el color del foc dins la foganya, d’un roig encès quan supera els 1.000ºC en les darreres hores del procés, i el soroll que fa, un batec sorgit de l’interior, qui sap si del cor de les divinitats del foc o dels dimonis que campen dins d’aquell infern que entreveiem més enllà de les boques del forn.

Forn de rajoleria de ca l'Agustí, a Olzinelles

Cal felicitar la gent de les Gavarres que cada any fica el coll per oferir-nos aquestes activitats, i cal felicitar-los també perquè la Generalitat els va aprovar aquest estiu declarar com a Bé Cultural d’Interès Nacional una Zona d’Interès Etnològic composta de 10 elements del massís: tres molins fariners, la rajoleria on es fa la cuita, un forn de calç, pous de glaç, una font, dues mines i un sistema de canalitzacions d’aigua.

Les iniciatives de les Gavarres ens mostren un camí a seguir per revalorar i divulgar el ric patrimoni del Montnegre.

Cuita a la rajoleria Marc de Regencos