26 d’abril de 2021

Mapa de les ermites i esglésies del Montnegre i Corredor

El 2013 vaig publicar el mapa de les ermites oblidades del Montnegre i Corredor, on hi aplegava llocs de culte religiós abandonats o que s'havien restaurat recentment, i que ha rebut uns quants milers de visites. 8 anys després se n'han recuperat alguns més i he ampliat el mapa amb els que es mantenen en bon estat. Tot plegat són 53 edificacions, 14 de les quals en ruïnes o en estat precari o en procés de reconstrucció (punts blaus) i 39 en bon estat (punts verds).

Tal i com ja explicava el 2013, les ermites de muntanya expressen un vincle tel·lúric que va molt més enllà d'una religió, i els aplecs que s'hi celebren ens enllacen amb els sentiments dels nostres avantpassats de fa mil·lennis, quan es congregaven a l'entorn de grans arbres, dels megàlits o d'altars precristians.

Tant de bo aquest mapa segueixi contribuint al coneixement d'aquest ric patrimoni, per tal que es mantingui i perquè no s'aturi l'impuls de restaurar-ne alguna més.


21 de març de 2021

I si fem un inventari de roderes?

No és cap novetat que la LLEI DE REGULACIÓ DE L'ACCÉS MOTORITZAT AL MEDI NATURAL de 1995 no s'ha aplicat mai, tret de comptades excepcions de cara a la galeria. A l'art. 6 hi diu que la circulació motoritzada ha d'anar per vies d'amplada igual o superior als 4 metres. Com que no s'ha aplicat mai, per als trialeros és com si no existís, i a més s'atorguen el mèrit de conservar els camins. Guaiteu com es conserven aquests de Collsabadell, al Corredor, en terme municipal de Llinars del Vallès. Passar-hi a peu no és gens fàcil, i arriba un moment que ni ells no hi poden passar. Llavors s'obren pas per una altra banda fins que la rodera s'hagi enfondit tant que n'hagin d'obrir un altre.

La mateixa llei, a l'art. 11, diu: "Els consells comarcals, d'acord amb els municipis afectats, han d'elaborar un inventari dels camins i de les pistes que hi ha en els termes municipals de llurs comarques".

Fa tres setmanes proposava fer un inventari de camins col·laboratiu. Fins ara, només tres persones ens hi hem posat i hem marcat camins tradicionals dels municipis de Calella, Pineda, Palafolls i Tordera. Si no tenim més col·laboradors, no podrem fer gaire més. Vet aquí el mapa que hem fet fins ara.

En la mateixa línia, potser si a cada municipi féssim un INVENTARI DE RODERES amb la geolocalització de cada imatge i ho presentéssim als ajuntaments corresponents, se sentirien pressionats per fer-hi alguna cosa. Més encara si això ho féssim plegats a una bona colla de pobles.

Ni les Administracions responsables fan res ni fins ara els caminants hem fet prou. Si als qui ens preocupa aquesta degradació només rondinem i no passem d'aquí, no esperem que les Administracions facin complir les lleis. 




















1 de març de 2021

Collem els ajuntaments i fem camí

 Sobre la nova resposta de la Diputació

Roderes en un antic camí de carro prop de l'Illa, al Corredor

Hem rebut resposta a l’escrit enviat a Diputació on rebatíem l’informe dels tècnics responsables de l’acció sobre els camins tradicionals del centre d’Hortsavinyà. Agraïm l’esforç per explicar-se, el to constructiu i que qui ho ha redactat ha anat a fer comprovacions sobre el terreny, però l’argumentació exposada no ens desdiu del que hem denunciat des del novembre.

Les accions sobre el camí del Puig i de les Costes, podem admetre que són interpretables, però en la que es va fer al camí del Collet del Vent al forn de Mascaró hi ha fets objectius que vulneren clarament la normativa del Parc. Finalment, han hagut de reconèixer allò que denunciàvem, que el pendent és superior al que marca l’art. 37, però ho justifiquen així:

“Pel que fa als pendents, que en algun tram són importants, cal aclarir que els topalls que estableix el Pla Especial (PE) són d’aplicació en els nous camins de desembosc. Quan un camí preexistent s’ha d’adaptar per tal de poder fer treballs forestals o altres activitats, el pendent segueix essent el que tenia el vial, i no ve condicionat per la normativa.”

No sabem en què es basen per sostenir aquesta argumentació. En primer lloc, la normativa ha de contemplar les excepcions a la pròpia normativa. Afirmar que “no ve condicionat per la normativa” és com dir que quan ens sembli farem el que ens sembli, principi que sembla ser marca de la casa.

En segon lloc, és molt discutible que pugui ser considerat un camí preexistent que només s’ha adaptat, quan s’ha convertit un camí de bast en un pas de camions. Això és obrir una pista nova, no pas adaptar un camí existent.

I en tercer lloc, tant és si el considerem un camí preexistent o nou, si cerquem en l’articulat del Pla Especial, el mateix art. 37 ho deixa ben clar: “Aquests criteris operen com a bàsics per a les vies de nova construcció o per la reparació de les existents.” Per tant, la normativa és diàfana i el raonament emprat per justificar el pendent il·legal se l’han tret de la màniga perquè no hi ha justificació possible.

No és pas la primera vegada que ho fan. Quan el 1999 vam denunciar que en la remodelació de l’Hostal Vell per convertir-lo en Centre d’Informació del Parc, s’havien infringit els articles 40, 46, 47 i 68 del Pla Especial, se’m va arribar a justificar-ho dient-me que la Diputació no estava obligada a aplicar la seva pròpia normativa en els seus equipaments, quan l’art. 40 diu:

“Xarxa bàsica d’equipaments, apt. 3: «Seran d’obligat compliment les limitacions a l’edificació i condicions arquitectòniques que s’estableixen amb caràcter general per a totes les edificacions situades en l’àmbit del present Pla especial.» No diu enlloc que les de Diputació n’estan exemptes.

Tampoc entenem la reiterada negació sobre la propietat d’aquell indret: “Aquest camí transcorre per una finca privada”, “camí efectuat a l’any 2016 per fer un aprofitament de llenyes per part de la propietat.” És possible que Diputació no sàpiga que aquell tros de bosc que es va tallar és seu? I llavors, qui va cobrar la llenya tallada? Quins tractes es van fer i amb qui? De debò que no m’ho puc creure!

Com ho tenim als ajuntaments

És lamentable que aquells que als ajuntaments de Calella, Pineda i Tordera van votar contra les mocions, s’emparessin acríticament en uns informes de la Diputació amb tan poca solvència. De moment, i fins on hem pogut saber, sobre llur obligació legal de fer un inventari de camins, tenim que:

Malgrat: l’únic que té l’inventari fet.

Calella: el govern municipal té l’obligació de fer l’inventari, en compliment de l’acord del Ple del 17/12/2020, i sembla ser que estan posant fil a l'agulla.

Pineda: el grup socialista va tombar la moció, però al cap d’uns dies l’ajuntament comunicava a Ràdio Pineda que encarregarien un inventari de camins.

Tordera: primer l’ajuntament va negar que tinguessin fet cap inventari, però després el regidor de Camins va dir a Ràdio Tordera que hi havia un esborrany fet. És material secret? Entenem que si s’ha pagat amb diner públic, els veïns interessats tenen dret a consultar-lo.

Ens agradaria saber quin és el capteniment dels ajuntaments de Santa Susanna, Sant Pol, Sant Cebrià, Sant Iscle, Canet, els dos Arenys i els de la banda interior, però no en tenim cap informació.

I ara, què fem?

La nostra voluntat ha estat sempre constructiva. Denunciem allò que s’ha fet malament per intentar que no es repeteixi i treballem en propostes que s’han reflectit en les mocions als ajuntaments i que presentarem on calgui. Agraïm que des de Diputació se’n convidi a fer-ho:

“Sapigueu que en aquests moments està en tràmit a la Generalitat de Catalunya la modificació del límits de l’àmbit de l’espai protegit. Una vegada assolida l’ampliació, es preveu continuar amb els treballs, ja iniciats, d’actualització i adaptació del planejament i la normativa al context social, econòmic i legislatiu actual. 

[…] Aquesta serà una oportunitat per refer els aspectes millorables de la normativa, com ara el tractament de la xarxa viària i dels senders excursionistes. La seva proposta de requalificar camins i incorporar mesures de protecció dels camins antics o d’aquells que es consideren d’alt valor patrimonial es podrà tenir en compte quan es faci aquesta modificació del PE.

[…]Finalment, reiterem el nostre compromís de vetllar per la conservació del patrimoni cultural, del qual en formen part senders i camins tradicionals, i d’impulsar mesures per avançar en llur protecció.”

Davant del desinterès i l’incompliment generalitzat dels ajuntaments de fer l’inventari, proposo avançar feina i anar-lo fent els interessats. No tindrà valor legal, però serà un punt de partida que aplegarà valuosa informació, amb la que podrem pressionar els ajuntaments i presentar propostes al Parc. Hem de ser capaços de plasmar en un mapa tots els camins antics d’ús públic que tinguin interès per als caminants, sobretot els que es mantenen en l’estat original de corriols, camins de bast o de carro, i no han estat transformats en pistes de trànsit rodat, siguin trams curts o llargs. Si voleu col·laborar, feu-m’ho saber i en parlem.

De moment, a la proposta de cinc camins tradicionals que ja vam comentar en anteriors entrades, gràcies al col·laborador Joan Ferrer de Calella i al de Sant Genís de Palafolls Xavier Salicrú, hi estem afegint camins dels termes de Calella, Pineda i Palafolls. És un mapa en construcció, segur que hi trobeu imprecisions que anirem corregint, ampliant i millorant. A veure si entre tots plegats fem una bona feina col·laborativa i tenim material  per presentar propostes de protecció ben fonamentades.