18 de desembre de 2020

Calella aprova la moció sobre camins antics

El Ple municipal de Calella ha aprovat la moció presentada pels grups de ERC, CUP, CeC i Cs, que demana explicacions a la Diputació per haver malmès tres camins antics a Hortsavinyà, mesures de protecció d’aquests camins, aplicació de la Llei d’accés motoritzat al medi natural i ampliació del Parc Natural del Montnegre i Corredor per la serra de ca l’Estol i les Guilles.

És la primera votació d’aquesta legislatura que perd l’equip de govern, atès que el regidor de Ciutadans Guillermo Gomis es va afegir als de l’oposició perquè, digué, són plenament conscients de la importància de preservar el patrimoni viari històric. 9 vots a favor de la moció i 8 en contra, els del PSC —que no va intervenir en el debat— i els de Junts per Calella, que llur portaveu Albert Torrent va justificar perquè entén que la Diputació fa complir la llei al Parc cada dia, els camins afectats no són del terme de Calella, el que es denuncia no s’ajusta a la realitat, atès l’informe fet per Diputació i, segons va dir, els informes tècnics de la Diputació té per costum creure-se’ls.

Poca cosa podem esperar d’un regidor que se’n refia només dels informes d’una de les parts interessades i no escolta l’altra o ho comprova per ell mateix. PSC i JxCat governen la Diputació de Barcelona i sembla que el deure de partit va davant del deure amb els ciutadans. Hauria de conèixer el lligam ancestral entre Calella i Hortsavinyà, les generacions de calellencs que, per anar-hi, han emprat un dels camins malmesos, i com n’estan d’erosionats en alguns trams per la manca d’aplicació de la Llei d’accés motoritzat al medi natural, fet que sí que van denunciar tant el regidor d’ERC Xavi Ponsdomènech com el de Calella en Comú Josep Mª Juhé, tots dos usuaris i coneixedors directes de l’estat precari d’aquests camins. Ponsdomènech recordà que hi ha llocs on les roderes han fet esvorancs de fins a un metre i mig, Juhé afirmà que l’informe de la Diputació no diu la veritat (en vam parlar aquí), que són camins que han aguantat segles, però que en eixamplar-los s’inicia un intens procés d’erosió. La cupaire Núria Freixas afegí que la moció també l’havien treballat amb l’Associació d’Amics del Montnegre.

La victòria a Calella enceta un camí que ha de tenir continuïtat amb mocions a altres ajuntaments de la zona, però ens haurem d’esperar unes quantes setmanes per l’aturada nadalenca. Cal que la gent interessada en parleu amb els regidors, si no ho fem nosaltres no ho farà ningú, i si no ho fem ara, els pocs trams originals de camins tradicionals aniran desapareixent. Si ajornem aquest debat 10 anys més, no quedarà cap camí antic per salvar.


La fletxa marca per on segueix el camí de bast que uneix Fuirosos amb Sant Martí de Montnegre, tallat per una pista i amb les marques de l'erosió causada pel transit rodat. Foto de Lluna Martí Aragonès.





12 de desembre de 2020

Camins antics del Montnegre: moció a Calella

Durant molts anys hem vist, impotents, com es perden els camins antics amb l’absoluta indiferència de les Administracions per vetllar per aquest patrimoni públic, i com s’incompleix impunement, per manca de voluntat de fer-la complir, la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

Fins ara, les Administracions han mirat cap a una altra banda per no afrontar-ho. Podem fer canviar aquesta actitud si, en comptes de queixes estèrils, ACTUEM. És molt important que fem córrer arreu el suport a la moció que el 17 de desembre porten al Ple de l'ajuntament de Calella els grups d’ERC, CUP i Calella en Comú, amb aquests objectius:

–Fer l’inventari dels camins de Calella, inclosos els que no són de trànsit rodat.

–Requerir a la Diputació que protegeixi els camins antics del Montnegre i que no repeteixi les accions amb les que ja n’han malmès tres a Hortsavinyà.

–Requerir a les Administracions responsables perquè s’apliqui la Llei de regulació d’accés motoritzat al medi natural.

–Demanar la inclusió dins del Parc de les serres de ca l’Estol i de les Guilles, en terme de Calella.

–Que mocions similars es portin als Plens dels altres municipis que envolten el Montnegre.

Us adjuntem el text de la moció, perquè pot servir de model per a altres municipis. 

Erosió per transit rodat al Camí de les Costes


MOCIÓ PROTEGIM EL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR

 Les darreres intervencions i actuacions sobre diversos trams d’antics camins públics, considerats tipus C (xarxa de senders excursionistes) de bast i de carro a Hortsavinyà, com per exemple al Camí del Puig, Camí de les Costes i el Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró, dutes a terme per la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, han deixat de manifest la vulneració en l’àmbit de la xarxa viària l’article 37 i 39, recollits en el Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, els quals especifiquen:

Art. 37. - Condicions tècniques i de disseny

Sobre la infraestructura viària de l'espai natural, sols s'admetran petites modificacions de traçat aconsellades per una millor adaptació topogràfica o per assolir una reducció de l'eventual impacte que es pugui produir en el seu entorn immediat. Aquests criteris operen com a bàsics per a les vies de nova construcció o per la reparació de les existents, preservant sempre les exigències raonables que imposa la circulació a través d'elles. En tot cas, es tindran en compte per a la redacció dels corresponents projectes, les condicions tècniques següents:

a) Pendents màxims: Xarxa tipus A: 10 per cent

b) Xarxa tipus B: 15 per cent

c) Sobre corbes de 200° es reduiran al 3 per cent

Art. 39. - Protecció de les vies i camins tradicionals

1. Es considera d'especial protecció totes les vies i camins públics que tradicionalment hagin possibilitat el trànsit de persones, carruatges, cavalleries i ramats, comunicant entre sí i amb els nuclis urbans les masies i explotacions agràries. Es consideren vies i camins protegits els següents:

a) camins ramaders, d'acord amb el que disposa la legislació sectorial vigent en aquesta matèria.

b) camins veinals i rural i d'altres camins públics.

c) senders excursionistes tradicionals.

Es prohibeix qualsevol activitat, obra o instal·lació que impedeixi el lliure pas per aquests camins. Les Administracions Públiques vetllaran pel manteniment de la xarxa de camins tradicionals, i perquè el trànsit de persones, animals i vehicles es faci per camins públics i no envaeixi els camins i les finques particulars.

2. La Diputació de Barcelona col·laborarà amb l'Administració competent en la matèria, en la classificació i assenyalament dels camins ramaders que travessin l'àmbit del present Pla Especial, igualment vetllarà per la seva custòdia i conservació. S'admet l'assenyalament específic dels Senders de Gran Recorregut, tenint en compte que les accions tendents al compliment de les finalitats esmentades hauran de comptar amb l'autorització prèvia de la Diputació de Barcelona, i es projectaran i realitzaran amb la col·laboració d’aquesta.

Així doncs, els trams dels camins afectats per la intervenció de la Diputació de Barcelona, que es podien considerar de tipus C (xarxa de senders excursionistes), han estat convertits de facto en tipus B, atès que de tenir les amplades pròpies d’un camí de ferradura (camí de les Costes i del Collet del Vent) o d’un antic camí de carro (camí del Puig), s’han eixamplat per permetre-hi l’entrada de camions per a desembosc de llenya, i amb una mitjana de desnivell del 20% en un d’ells, quan no poden superar en cap tram el 15% de desnivell.

La importància de caminar com a pràctica lúdica, esportiva, cultural i emocional continua creixent de manera constant i la demanda senderista està fent aflorar tensions en l’ús dels camins, pel que cal determinar amb rigor a qui en correspon la propietat. El Parc del Montnegre i el Corredor, com tota Catalunya, presenta un ric patrimoni viari tradicional cridat a acomplir noves funcions socials que retornen al seu ús original aquests vells camins: passar-hi a peu.

Totes les vies destinades a la mobilitat terrestre integren una única xarxa de comunicacions de naturalesa territorial que, tot i la seva diversitat i jerarquies, forma una unitat funcional atès que integra tots els nivells del sistema territorial, des dels corriols fins a les autopistes. Així, el conjunt de vies presents en els espais rurals i naturals, i especialment els camins tradicionals, per molt humils que siguin, estiguin nets o emboscats, erosionats o ben conservats, són elements substantius d’aquesta infraestructura viària.

En l’àmbit de l’ús públic, els usuaris no motoritzats són progressivament expulsats de la xarxa viària de titularitat pública per la confluència de diferents factors: abandó de la xarxa de camins rurals tradicionals, circulació rodada en camins o corriols on els és prohibit i privatització de camins públics.

Les transformacions al medi rural, el despoblament de les masies i l’oblit de la tradició, amb la desaparició del coneixement dels vells camins que tenien els nostres padrins, fa més urgent la necessitat de disposar d’un registre oficial dels camins que comprengui el domini públic municipal.

L’inventari dels camins permet al municipi exercir plenament les facultats que la llei li atorga per a la defensa del seu patrimoni, especialment la recuperació d’ofici de la possessió indegudament perduda. D’altra banda, els camins inventariats que tenen un valor històric o cultural sobresortint es poden incorporar al catàleg de patrimoni històric i rebre la protecció pròpia dels béns culturals.

La demanda creixent d’aquests espais en temps de pandèmia i en context d’emergència climàtica, ens ha de fer conscients de la seva importància i responsables de la seva protecció.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya de Calella proposa al Ple d’aquest Ajuntament l’aprovació dels següents

ACORDS

PRIMER.- Elaborar l’inventari de camins del terme municipal de Calella, incloent-hi els de titularitat pública que no són de trànsit rodat.

SEGON.- Requerir a la Diputació de Barcelona perquè doni compliment als objectius del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, publicat en el DOGC núm. 1300 de l’1 de juny de 1990, restaurant, en la mesura del possible, els trams dels camins afectats per la vulneració dels articles 37 i 39 del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, per deixar-los tal i com eren. Alhora, establir mesures i protocols d’actuació per impedir que actuacions similars es tornin a repetir.

TERCER.- Requerir a la Diputació i a la Generalitat per tal de fer complir la Llei de regulació d’accés motoritzat al medi natural, i evitar la circulació de transit rodat fora dels camins autoritzats.

QUART.- Requerir a la Diputació de Barcelona accelerar la revisió i actualització del Pla Especial del Parc del Montnegre i el Corredor, aprovat el 20 de juliol de 1989, comptant amb la participació d’ajuntaments, el Consell Comarcal del Maresme, propietaris, veïns i veïnes i altres sectors o entitats afectades. I proposar-hi l’ampliació dels límits del Parc en el terme de Calella amb la inclusió de la serra de ca l’Estol i serra de les Guilles.

CINQUÈ.- Fer arribar els acords aprovats al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, a la Diputació de Barcelona, al Consell Comarcal del Maresme i als Municipis d’Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars del Vallès, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra.

 

Xavier Ponsdomènech Basart

Portaveu del Grup Municipal d’ERC Calella

Calella 3 de desembre de 2020

 

Sebastián Tejada García

Portaveu del Grup Municipal de Calella en Comú- En Comú guanyem

 

Núria Freixas Rojas

Portaveu del Grup Municipal de la CUP Calella

10 de desembre de 2020

Salvem els camins antics del Montnegre (2)

Els nombrosos correus enviats a diverses adreces de la Diputació de Barcelona a partir del 23 de novembre, han rebut resposta aquest 10 de desembre. Ho agraïm, però la considerem incompleta i insatisfactòria, i per això els contesto amb el text que us adjunto, i que us animo a copiar i enviar, si hi esteu d'acord i creieu que val la pena seguir amb aquesta campanya per salvar els camins tradicionals.

Des dels ajuntaments també es mou alguna cosa. Començarà el de Calella, on al Ple del 17 de desembre es presentarà una moció en el mateix sentit, signada de moment per CUP i ERC, i a la que ens agradaria que s'hi afegissin més grups. Confiem que mocions similars es presentin a altres ajuntaments del Maresme i Vallès Oriental, i que siguin aprovades pot dependre de la pressió que exercim els ciutadans i entitats interessades. Ara és el moment que tots els qui estimem els camins antics actuem. Les raons que em mouen a respondre les trobareu al text del correu.

Aquestes són les adreces (publicades al web de la Diputació) on proposo enviar el text amb còpia oculta (CCO):  tarincj@diba.catponsvp@diba.catgs.espaisn@diba.catot.parcsn@diba.catmutbjs@diba.catdiazrp@diba.catcorbachocc@diba.catp.montnegre@diba.cat, garciacjc@diba.catmascarellcf@diba.catmelgaresal@diba.cattarafaog@diba.catgr.pp@diba.cat

amb l'assumpteProtecció camins antics Montnegre

TEXT DEL CORREU:

Senyora, senyor:

Els agraeixo la resposta al correu que els vaig enviar sobre els camins tradicionals del Montnegre. Que les Administracions contestin a les inquietuds expressades pels ciutadans que les financen és un bon punt de partida. Entenc la resposta com una explicació pública als fets que denunciàvem, i interpreto que els responsables directes són els dos signants de l’informe.

Els faig notar, però, que no es diu res sobre les nostres demandes de:

Restaurar, en la mesura del possible, aquests trams de camins per deixar-los tal i com eren.

–Establir mesures i protocols d’actuació per impedir que actuacions similars es tornin a repetir.

Ni tampoc sobre la inclusió a la xarxa de senders excursionistes, amb totes les conseqüències de protecció, del Camí de les Costes, del Puig, del Collet del Vent, del Suro del Llop i dels Morts; ni tampoc fan cap esment a previsions per fer complir la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

Dit això, les respostes de l’informe, a més, en algunes afirmacions són esbiaixades o equivocades, i demostren un desconeixement del territori afectat per part dels autors, preocupant per la capacitat que tenen d’incidir-hi, atesos els seus càrrecs.

Quan s’afirma “el senderisme és una activitat que ha anat prenent cada cop més força a mesura que s’ha progressat en la societat del benestar, principalment en els darrers 50 anys”, obvien que el senderisme o excursionisme té, a Catalunya, un fort arrelament des de, pel cap baix, el 1880. Durant tot el s. XX hi ha hagut colles excursionistes, organitzades o espontànies, més encara en zones com el Montnegre i Corredor, que empraven els antics camins de carro i de bast, com es pot comprovar en els textos d'Artur Osona. L’existència de la línia de ferrocarril a la costa i al Vallès va fer que la travessa del Montnegre fos un clàssic de l’excursionisme català, especialment entre Calella o Pineda i Hostalric, passant per Hortsavinyà i Ramió, o per Hortsavinyà i Fuirosos si el destí era l’estació de tren Riells-Viabrea.

Quan es diu “reclamant sovint per al seu gaudi camins que mai no han tingut un ús públic en temps passats”, s’indueix a posar en dubte que els camins que reivindiquem com a públics, ho siguin. Si realment ho creuen així, si us plau, concretin quins dels cinc que esmentem són privats.

Pel que fa a cadascun dels tres camins dels quals denunciem males pràctiques per part de la Diputació:

Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró

Es torna a fer palès el desconeixement del territori. Justament, en aquest cas, el nom ho deixa ben clar, és el camí que va del Collet del Vent al forn de Mascaró, però els autors el confonen amb el que, partint del Collet del Vent, va al cim del turó de l’Hostal. Per necessitats logístiques, seria ben estrany fer un forn, tant si fos de calç com de rajoleria, dalt d’un cim. No sabem si la confusió és per ignorància o per esquivar donar resposta a allò que denunciem, perquè en aquest cas, a més de fer malbé un antic camí de bast, s’ha vulnerat l’art. 37a del Pla Especial, atès que la mitjana de desnivell del tram obert és del 20%, superant el màxim establert del 15%, i és possible que també l’art. 37e, on diu que els talussos no podran superar l’alçada màxima de 3 metres. A la pràctica, l’incompliment d’aquests articles ha provocat esllavissades del terreny que, tot just al cap de 3 anys d’obrir la pista, ja impossibiliten l’accés de vehicles.

Camí de les Costes

Té la condició de camí veïnal, tot i haver perdut el seu ús en les darreres dècades.” Novament, es demostra el desconeixement de la realitat del Parc. L'any 1998, els concessionaris del Punt d'Informació d'Hortsavinyà van coordinar una neteja i recuperació del Camí de les Costes, durant unes quantes jornades i amb més d'un centenar de voluntaris, molts dels quals portats per la pròpia Diputació, atès que eren dels "Amics dels Parcs". Des de llavors, aquest camí és emprat per molts excursionistes.

Òbviament, la nostra denúncia era sobre el tram de camí de bast fet malbé el 2019, conegut com el Pas Ombrívol, no pas sobre pistes obertes molts anys enrere. Es volen minimitzar les alteracions al tram 3, però convertir en pas de camions un camí de bast no s’aconsegueix eixamplant només un metre, i és molt subjectiu qualificar de “manteniment” aquesta acció sobre un camí de bast. Afortunadament, les roques properes a la d’en Cona van impedir que la màquina continués la destrossa més avall.

Camí del Puig

El Camí de Can Puig no gaudiria de cap consideració especial des del punt de vista de text normatiu del Pla Especial”; “Com es pot veure, aquests camins ja tenien una funció de camins de desembosc a l’any 1956”.

Abans que res, cal aclarir que el nom correcte és “Camí del Puig”, atès que a Hortsavinyà no hi ha hagut mai cap masia que es digués “can Puig”. Que no tingui cap consideració especial en el Pla Especial no el desqualifica com a camí tradicional subjecte a l'art. 39, sobre protecció de les vies i camins tradicionals. I, efectivament, a diferència dels altres dos, el tram afectat era un camí de carro d'uns 2 m. d'amplada emprat per a desembosc, que en aquell temps es feia amb matxos i carros, no pas amb camions.

Conclusions de l’informe de Diputació

No es constata que s’hagi realitzat cap actuació, dins de finca propietat de la Diputació de Barcelona, que hagi pogut deteriorar l’estat dels camins objecte de queixa”; “Més al contrari, l’arranjament de camins realitzat ha garantit el seu bon estat de conservació i el lliure pas, sense alterar les seves traces, tal com estipula el text normatiu del Pla Especial”.

Un senzill cop d'ull a imatges d'abans i després de l'acció de Diputació ens mostren si han estat o no deteriorats aquests camins tradicionals i si s’han alterat o no les seves traces.

Fins fa uns 50 anys, els camins tradicionals eren bàsics en la xarxa de comunicacions rurals. Amb l’èxode massiu a partir de 1960 i l’obertura de vies modernes per a vehicles, molts d’aquests milers de quilòmetres que són un immens patrimoni col·lectiu, van quedar temporalment sense manteniment, però tot just tres dècades després es començaren a revalorar, seguint l’estela de França, Regne Unit o Suïssa. A Catalunya, molts territoris ja fa anys que hi treballen i potser l’exemple més notable és Itinerànnia, xarxa de 2.500 km de camins tradicionals repartits pel Ripollès, Garrotxa i Alt Empordà. A Mallorca i Menorca també s’hi ha treballat molt, o al Pallars, on aquests dies és notícia el premi de la Fundació Carulla al Museu dels Camins.

Al Montnegre i Corredor, la Diputació, com a gestora del Parc Natural, havia d’haver estat capdavantera en la recuperació dels camins tradicionals, se li va reclamar fa més de 20 anys sense que en fessin cap cas, ans al contrari, entre 2016 i 2019 ha malmès tres trams i ho pretén justificar amb una interpretació de l’articulat del Pla Especial en sintonia amb el desinterès històric pel tema: ni han impedit l’ocupació i tancament de camins públics, ni es comprometen a no malmetre’n cap més, ni han investigat quins són els camins ramaders, ni s’han pres seriosament la Llei d’accés motoritzat al medi natural.

En definitiva, els autors de l’informe que ens fan arribar com a resposta són els responsables de les accions i és lògic que les defensin. Per això, i perquè les nostres preguntes anaven més enllà, ens interessen les respostes dels seus superiors tècnics i polítics, per saber si en comptes de mirar endavant i admetre que la recuperació i valoració d’aquests camins va en augment i és una aposta de futur, opten per una postura immobilista, i si mentre arreu s’adonen de la riquesa patrimonial d’aquest bé comú, ells tanquen els ulls a l’evidència i negligeixen el deure de vetllar pel patrimoni de tots.

Per tot això, els agraeixo de nou la resposta, però com que la considero incompleta i decebedora, els demano un canvi de rumb per tal de donar una protecció efectiva als camins tradicionals del Montnegre i Corredor, en compliment de l’art. 37 del Pla Especial, de la Llei d’accés motoritzat al medi natural i de les demandes de la ciutadania.

NOM I DNI

Camí del Collet del Vent al forn de Mascaró, abans i després



Camí del Puig, abans i després

Camí de les Costes, abans i després