9 de desembre de 2016

Santa Eulàlia, festa major petita d'Hortsavinyà

Gairebé tots els pobles celebren dues festes majors, anomenades popularment “la Grossa” i “la Petita”. A Hortsavinyà som més festaires que ningú i en tenim tres, perquè hi afegim la festa del Roser o Aplec de l’Erola, que és la que, de fet, s’ha convertit en la major de totes des de fa mig segle.

El 1997 els veïns ens vam proposar ressuscitar l’Hortsavinyà més festiu, revitalitzant la de l’Erola i recuperant les altres dues, condemnades pel despoblament des de feia dècades. Des de llavors, la de l’Erola es manté ben viva, amb la de sant Llop —teòricament la major de debò— no ens en vam sortir, i la de santa Eulàlia la vam anar fent fins al 2012.

L’arribada de nous veïns, cohesionats al voltant de l’escola rural, ha dut saba nova: es recupera la festa major petita i, pel que em diuen, també es proposen recuperar la grossa, per sant Llop, el primer de setembre.


De moment, aquest diumenge 11 de desembre tenim un programa ben variat i atapeït. L’estrella serà el mercat d’intercanvi, tothom hi pot dur coses. La jornada s’encetarà a les 10 amb un pregó, seguit d’activitats per a la canalla: pintar, bombolles, curses de sacs i, a les 11, titelles. Després un servidor faré la presentació del Calendari de mitologia catalana, amb els 12 personatges que ens acompanyaran el 2017. També ens acompanyaran els gegants d’Hortsavinyà, i a la 1, no hi pot faltar la missa.



Després de dinar, Jam Cabaret, i cap al tard, danses, balls i un escenari per a tothom que s’hi vegi en cor de pujar, tocar-nos alguna cosa o fer-nos un espectacle. Si us fa por el fred, teniu dues opcions: anar ben abrigats o ballar sense parar. Si la gent d’abans ho feia, també ho podem fer nosaltres, oi?

Un dels balls que tenia més èxit a les tres festes era el de la toia. La toia era un ramet de flors que el noi havia de regalar a la noia amb qui el dansava.

La festa de sant Llop era el primer de setembre, santa Eulàlia el 10 de desembre, i el Roser, la festa de l’Erola, el dilluns de la segona pasqua. Santa Eulàlia era la festa petita, amb ball de tarda i nit, però llogaven un acordionista, i per l’Erola també. Pujaven de Calella, de Tordera, de Vallmanya, molta gent per les festes.” [Quimeta Pignatelli, filla de l’Hostal Vell]

Ball de festa major a l'era de l'Hostal Vell d'Hortsavinyà (1945)
Pujaven molts xicots d’avall, però aquelles mossotes s’estimaven més ballar amb nosaltres, que cardàvem pudor de carbó, que no pas d’altres que pujaven amb la corbata i gavardina.” [Ramon Rabionet “en Serra”, carboner]

Fins diumenge.


Cap comentari:

Publica un comentari