28 de juliol de 2011

Mata, entre Mataró i Llavaneres



La riera de Sant Simó clou la ciutat de Mataró per l’est i fins al torrent de les Bruixes, ja en terme de Llavaneres, s’estenen les planes agrícoles, entre elles les emblemàtiques Cinc Sènies, amenaçades contínuament per l’especulació.
Aquests territoris són del veïnat de Mata que, a més d’activitat agrària, conserva un notable patrimoni històric.
Mata, els veïnats de Valldeix i Traià, Mataró, Llavaneres, Montalt i Caldetes estaven sota la jurisdicció del castell de Mata, situat al cim del turó d’Onofre Arnau, que amb 132 metres d’alçada permet veure la costa i bona part del territori entre el mar i les serres del Montnegre, Corredor, Sant Mateu i Céllecs. Del castell ja no en queda res, llevat de la base d’una torre quadrada que fou excavada fa uns vint anys, torre que devia ser de guaita per avisar de les incursions pirates. De fet, de guaites al turó n’hi segueixen havent, ara en una torre de fusta, i ja no miren al mar, perquè els perills ara venen de terra, dels qui cremen restes vegetals quan no toca o de barbacoes sense xemeneies als jardins de les urbanitzacions.
Les pedres de l’antic castell devien anar a parar a la masia que s’alçava pocs metres més avall, a la falda nord del turó, i de la que només resta sencera una torre de defensa.
La vegetació és rematadament mediterrània: pins, oliveres, ginestes, alguns fruiters asselvatjats, escabiosa, travalera i uns llentiscles d’arrels centenàries al cim.
Encerclat per carreteres i autopistes, no és un lloc per gaudir del silenci, però paga la pena per l’esplèndida visió d’un mar solcat de blaus diversos que dibuixen camins sobre l’aigua, una plana pigallada de masos i fragmentada per geometries variables dels cultius, i una serralada litoral que, des d’allà, senyoreja el Montalt amb 596 m.

veïnat de Mata 1‎(Mataró)‎